Tirisiti, titella de bareta protagonista del espectacle.
Vista general del Betlem de Tirisiti
Les representacions del Betlem de Tirisiti se celebren en la ciutat d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titelles, en format xicotet i temàtica amb elements populars i religiosos. Este substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de la mitat del segle XIX. El betlem, que reunix elements argumentals coneguts, afig també altres elements heterogenis on es reflectixen els costums locals o els fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot inclús reconéixer.
És evident que el Betlem té les arrels ben assentades en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència respecte a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anteriors, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de desembre. Respecte a la tècnica, cal destacar que els titelles són del tipus cridat "de peu i vareta". Això vol dir que els ninos, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari per dins d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a l'abric de les mirades del públic, imprimixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i arriben a dotar-les d'una notable agilitat.
Entre bambalines...
Precisament esta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interés al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges per mitjà de l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic. Com a consideració final, farem insistència en el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre xicotet espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i antic encara vius, d'este format, en l'Estat Espanyol. Estem davant d'uns elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens acosta a la societat d'antany i a les generacions que ens han precedit.
En el Tirisiti és representa la "festa alcoiana dels Moros i Cristians"
***
Las representaciones del Betlem de Tirisiti se celebran en la ciudad de Alcoy desde hace más de cien años y son herederas, quizás casi únicas, de una larga tradición mediterránea de teatros de títeres, en formato pequeño y temática con elementos populares y religiosos. Este sustrato tan particular cuaja en el marco de la industrializada sociedad alcoyana de la mitad del siglo XIX.
El belén, que reúne elementos argumentales conocidos, añade también otros elementos heterogéneos donde se reflejan las costumbres locales o los hechos singulares protagonizados por personajes tipificados u otros que el público puede incluso reconocer. Es evidente que el Belén tiene las raíces bien asentadas en la estima popular y, por ello, el nivel de exigencia respecto a su conservación y difusión, crecen cada nueva temporada. El público se cuenta por millares y la demanda siempre supera la oferta de las Navidades anteriores, obligando a anticipar las representaciones hasta los primeros días de diciembre.
Respecto a la técnica, cabe destacar que los títeres son del tipo llamado "de pie y varilla". Ello quiere decir que los muñecos, montados sobre varillas verticales, corren por el escenario por dentro de unas guías practicadas entre los diversos elementos escénicos. Los manipuladores, desde abajo y al abrigo de las miradas del público, imprimen los diversos movimientos longitudinales, transversales y oscilaciones de las figuras, y llegan a dotarlas de una notable agilidad. Precisamente esta manipulación característica, casi desaparecida a favor de otras como el hilo, el guante o el teatro negro, es uno de los factores que aportan mayor interés al belén, como lo es también la vocalización de los personajes mediante el uso de una lengüeta metálica, el significativo bilingüismo y el papel del narrador que estimula la participación del público.
Como consideración final, haremos hincapié en el gran valor histórico y antropológico del Betlem de Tirisiti de Alcoy. Quizás, junto con otro pequeño espectáculo de títeres de Cádiz, sea el acontecimiento más singular y antiguo aún vivos, de este formato, en el Estado Español. Estamos ante unos elementos singulares del bagaje cultural colectivo. En el caso del Tirisiti, podemos hablar de un trasplante vigoroso desde otra época que nos acerca a la sociedad de antaño y a las generaciones que nos han precedido.
***
Representations of Betlem in Tirisiti are held in the city of Alcoy more than one hundred years and they succeeded, perhaps almost unique, a Mediterranean tradition of puppet theaters, small format and subject to popular and religious elements. This particular substrate as curdled as part of the industrialized society alcoyana half of the nineteenth century. The crib, which brings together story elements known also added other heterogeneous elements which reflect local custom or unique events featuring established characters or others that the public can even recognize. It is clear that Bethlehem has well established roots in popular esteem, and therefore, the level of demand for its preservation and dissemination, grow every season. The public is counted by thousands and demand always exceeds supply before Christmas, forcing the representations anticipate until early December. As regards the technique, it is noteworthy that the puppets are of the type called "stand and rod. This means that the dolls are mounted on vertical rods, run around the stage for within practice guidelines among the various scenic elements. Manipulators, from below and protected from public view, print the various movements longitudinal and transverse oscillations of the figures, and come to provide them with a remarkable agility.
Just this handling characteristic, almost disappeared in favor of others like the thread, the glove or the black theater, is one of the most interesting factors contributing to Bethlehem, as is the vocalization of the characters by using a metal tab , bilingualism and the significant role of the narrator that encourages audience participation. As a final consideration, we emphasize the great historical and anthropological Tirisiti Betlem of Alcoy.
Perhaps, along with another little puppet show of Cadiz is the oldest and most unique event still alive, in this format, in the Spanish State. We face some unique elements of the collective cultural baggage. In the case of Tirisiti, we can speak of a vigorous transplant from another era that we approach the old society and the generations that preceded us.
Pati de Butaques i escenari del Cinema Goya
Fotografía Oscar Martin copyrigth
Dibuixar bodegons al carbó és un exercici habitual per a perfeccionar les tècniques i habilitats necessaries per a la pintura figurativa.
