dissabte, 25 de setembre del 2010

Exposició Dibuix i Pintura "Casa del Pavo" * Exposición Dibujo y Pintura











Algunes fotos de la inuaguració de l'exposició de Dibuix i Pintura la "Casa del Pavo".

*

Algunas fotos de la inauguración de la exposición de la "Casa del Pavo".

dissabte, 18 de setembre del 2010

Exposició Dibuix i Pintura * Exposición Dibujo y Pintura



El dilluns 20 de Setembre és realitzará la inauguració de l'exposició de Dibuix i Pintura del "Estudi de la Casa del Pavo". Serà a les 19,20 h de la vesprada al "Círculo Industrial de Alcoy" amb la companyia dels musics, Jaume Llinares -violí- i Juan Antonio Recuerda -piano-.
***

El lunes 20 de Septiembre se realizará la inauguración de la exposición de Dibujo y Pintura del "Estudio de la Casa del Pavo". Será a las 19,20 de la tarde en el "Círculo Industrial de Alcoy" con el acompañamiento de los músicos Juame Llinares -violín- y Juan Antonio Recuerda -piano-.

divendres, 17 de setembre del 2010

El Centre D'art d'Alcoi * El Centro de Arte de Alcoy

Más de 50 lienzos de pintores flamencos como Rubens y Brueghel inaugurarán el nuevo ‘Centre d’Art d’Alcoi’

EUROPA PRESS, 15-09-2010.

La consellera de Cultura y Deporte, Trini Miró, ha anunciado que más de 50 lienzos de paisajistas flamencos del siglo XVII como Rubens o Brueghel, procedentes de la colección del Museo del Prado de Madrid, inaugurarán el nuevo ‘Centre d’Art d’Alcoi’ a mediados del próximo mes de diciembre.

Trini Miró ha realizado estas declaraciones este miércoles en Alcoy (Alicante) en una visita realizada a las obras del nuevo ‘Centre d’Art d’Alcoi’, acompañada por el secretario general de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), José Pina.

La responsable autonómica de Cultura ha explicado que “obras de Rubens y Brueghel” y de otros artistas de talla similar del norte de Europa podrán ser visitadas en la localidad alcoyana en una exposición titulada ‘Rubens, Brueghel, Lorena y el paisaje nórdico en el Museo del Prado’.

Miró ha calificado como de “verdaderas joyas” las obras de la exposición prevista y ha mostrado su deseo de que “mucha gente venga a admirar no solamente a estas pinturas, sino también como ha quedado el edificio” nuevo que las albergará.

Asimismo, ha manifestado que estas instalaciones -antigua sede de la entidad financiera Monte de Piedad- serán “el centro de arte de referencia de la Comunitat y de la provincia de Alicante”, tras lo que ha subrayado la necesidad de darles un “uso cultural” que responda a su “gran valor patrimonial”.

Por lo que respecta a las mejoras realizadas, la consellera ha explicado que se ha respetado la parte exterior del edificio, cuya apariencia ha quedado “exactamente igual a conforme estaba”, así como “las zonas nobles” de la parte interna.

PINTORES ALCOYANOS DEL SIGLO XIX

Por su parte, el secretario general de la CAM ha trasladado que, de forma paralela a la muestra prevista por la Generalitat, la entidad bancaria organizará una exposición de pintores alcoyanos del siglo XIX.

Así, Pina ha resaltado que ésta será una “exposición sensacional” en la que se incluirán muestras de pintores de Alcoy, como Antonio Gisbert, Lorenzo Casanova y Francisco Laporta, y ha adelantado que una vez finalicen los tres meses en los que convivirán ambas muestras, ésta última pueda convertirse en itinerante y “pasear por todo el país”.

El ‘Centre d’Art d’Alcoi’ surge de la colaboración de la Conselleria de Cultura y Deporte y CAM para rehabilitar el antiguo edificio de la entidad bancaria y convertirlo en centro cultural y artístico.

Información obtenida de Diario Rojo y Azul - Diario Digital de la Comunidad valenciana


****


Més de 50 llenços de pintors flamencs com Rubens i Brueghel inauguraran el nou ‘Centre d'Art d'Alcoi'

EUROPA PRESS, 15-09-2010.

La consellera de Cultura i Esport, Trini Miró, ha anunciat que més de 50 llenços de paisatgistes flamencs del segle XVII com Rubens o Brueghel, procedents de la col·lecció del Museu del Prado de Madrid, inauguraran el nou ‘Centre d'Art d'Alcoi' a mitjan pròxim mes de desembre.

Trini Miró ha realitzat estes declaracions este dimecres a Alcoi (Alacant) en una visita realitzada a les obres del nou ‘Centre d'Art d'Alcoi', acompanyada pel secretari general de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), José Pina.

La responsable autonòmica de Cultura ha explicat que “obres de Rubens i Brueghel” i d'altres artistes de talla semblant del nord d'Europa podran ser visitades en la localitat alcoiana en una exposició titulada ‘Rubens, Brueghel, Lorena i el paisatge nòrdic en el Museu del Prado'.

Miró ha qualificat com de “verdaderes joies” les obres de l'exposició prevista i ha mostrat el seu desig que “molta gent vinga a admirar no sols a estes pintures, sinó també com ha quedat l'edifici” nou que les albergarà.

Així mateix, ha manifestat que estes instal·lacions -antiga seu de l'entitat financera Mont de Pietat- seran “el centre d'art de referència de la Comunitat i de la província d'Alacant”, després del que ha subratllat la necessitat donar-los un “ús cultural” que responga al seu “gran valor patrimonial”.

Pel que fa a les millores realitzades, la consellera ha explicat que s'ha respectat la part exterior de l'edifici, l'aparença de la qual ha quedat “exactament igual a conforme estava”, així com “les zones nobles” de la part interna.

PINTORS ALCOIANS DEL SEGLE XIX

Per la seua banda, el secretari general de la CAM ha traslladat que, de forma paral·lela a la mostra prevista per la Generalitat, l'entitat bancària organitzarà una exposició de pintors alcoians del segle XIX.

Així, Pina ha ressaltat que esta serà una “exposició sensacional” en la que s'inclouran mostres de pintors d'Alcoi, com Antonio Gisbert, Lorenzo Casanova i Francisco Laporta, i ha avançat que una vegada finalitzen els tres mesos en què conviuran ambdós mostres, esta última puga convertir-se en itinerant i “passejar per tot el país”.

El ‘Centre d'Art d'Alcoi' sorgix de la col·laboració de la Conselleria de Cultura i Esport i CAM per a rehabilitar l'antic edifici de l'entitat bancària i convertir-lo en centre cultural i artístic.


Notícia obtinguda del Diario Rojo y Azul. Diario digital de la Comunidad Valenciana

dissabte, 11 de setembre del 2010

12 Provocacions en l'art ** 12 Provocaciones en el arte




1913


KAZIMIR MALEVICH


Amb este "Quadrat negre sobre fons blanc", inaugura el moviment suprematista, que intenta reduir la pintura a elements geomètrics i monocromàtics. Esta obra fou el principi de tot.

Con "Cuadrado negro sobre fondo blanco", inaugura el movimiento suprematista, que intenta reducir la pintura a elementos geométricos y monocromáticos. Esta obra fue el principio del escándalo.

With "black on white square," opens supremacist movement, which seeks to reduce painting to geometric features and monochromatic. This work was the beginning of the scandal.


1917


MARCELL DUCHAMP


Marcell Duchamp va enviar, en 1917 i baix el pseudònim de R.Mutt, este urinari al Va salar de la Societat d'Artistes Indepenents de Nova York, del que ell mateix era jurat. No la van acceptar, el que va provocar la seva renúncia.

M.Duchamp envió, en 1917 y bajo el seudónimo de R.Mutt, esta pieza al Salón de la Sociedad de Artistas Independientes de Nueva york, del que era jurado. No la aceptaron, lo que provocó su renuncia.

M. Duchamp sent in 1917 under the pseudonym R. Mutt, this piece at Salon Society of Independent Artists in New York, which was sworn. Not accepted, prompting his resignation.


1927


RENE MAGRITTE


El pintor surrealista belga, molt influenciat pel corrent dadaista, va iniciar la seva sèrie "La traïció dels Imatges" amb este llenç "Açò no és una pipa".

El pintor surrealista belga, muy influenciado por la corriente dadaísta, inicia su serie La Traición de las Imágenes con el lienzo "Esto no es una pipa".

The Belgian surrealist painter, greatly influenced by the Dadaist stream, begins his series The Treason of the Images with the painting "This is not a pipe."



1929




LUIS BUÑUEL - SALVADOR DALÍ


El cineasta filma Un Chien Andalou. Encara que els surrealistes no qüestionen els suports tradicionals, els seus temes i l'apropiació de l'oníric e irracional, els converteix en un repulsiu artístic per a la crítica i el públic.

El cineasta filma Un Perro Andaluz. Aunque los surrealistas no cuestionan los soportes tradicionales, sus temas y la apropiación de lo onírico y lo irracional, los convierte en un revulsivo artístico para la crítica y el público.

The filmmaker films Un Chien Andalou. While the Surrealists not question the traditional media, themes and appropriation of dreams and the irrational, the art becomes a shock to critics and the public.


1937



PABLO PICASSO


El malagueny pinta l'important Guernica per al pabelló d'Espanya en l'Exposició Internacional celebrada en Paris en 1937, pensat com un crít a favor de la República Espanyola.

El malagueño pinta su célebre Guernica para el Pabellón de España en la Exposición Internacional celebrada en París en 1937, pensado como un grito a favor de la República Española.

The Malaga painted his famous Guernica for the Pavilion of Spain at the International Exhibition held in Paris in 1937, intended as a cry for the Spanish Republic.



1961



PIERO MANZONI


Per a denunciar la frivolitat del mercat artístic, este italià va fabricar 90 llaunes que contenen 30 grams dels seus excrements per cada una. La Caram Gallery ha comprat una d'elles per 35.000€.

Para denunciar la frivolidad del mercado artístico, este italiano fabrica 90 latas que contienen sus excrementos. La Tate gallery ha comprado una por 35.000€.

To report the frivolity of the art market, this Italian made 90 cans containing their droppings. The Tate gallery has bought a € 35,000.


1963






ANDY WARHOL


La gran figura del moviment pop filma Sleep. L'aparent banalitat d'este i altres treballs seus, com els sèries dels pots Campell's oculta una critica irònica a la seva època.

La gran figura del movimiento pop filma Sleep. La aparente banalidad de éste y otros trabajos suyos, como las series de repeticiones, oculta una crítica irónica a su época.

The great figure of the pop movement Sleep films. The apparent banality of this and his other works, like the series of repetitions, concealed an ironic critique of his time.



1969


JANNIS KOUNELLIS


Figura emblemàtica de l'art Povera, un grup italià de finals dels 60 amb l'esperit del maig francés, Jannis Kounellis realitza una instal·lació en la Galeria Attico de Roma en la que utilitza 12 cavalls vius.

Figura emblemática de Arte Povera, un grupo italiano de finales de los 60 con el espíritu del mayo francés, Jannis Kounellis realiza una instalación en la Galería Attico de roma en la que utiliza 12 caballos vivos.

Emblematic figure of Arte Povera, an Italian group of the late 60s with the spirit of the French May, Jannis Kounellis perform an installation in Gallery Attico of Rome in which uses 12 live horses.



1979


STELIOS ARCADIUS


L'austrialià Stelios Arcadius, conegut com Stelarc, passa tres dies en una galeria de Tòquio entre dos taules de fusta entre estaques, amb la boca i els parpalls cosits amb agulla quirúrgica.

El australiano Stelios Arcadius, conocido como Stelarc, pasa tres días en una galería de Tokio atrapado entre dos tablas y estacas, con la boca y los párpados cosidos con hilo quirúrgico.

Stelios Australian Arcadius, known as Stelarc, spends three days in a Tokyo gallery caught between two planks and poles, mouth and eyelids stitched with surgical thread.



1985


DAMIEN HIRST


Hirst aconseguix el Premon Turner per "Mare i fill dividits". L'obra consisteix en dos gàbies rectangulars acristallades que contenen una vaca i un vedell suspesos en una solució de formol.

Hirst consigue el Premio Turner por "Madre e hijo divididos". La obra consiste en sendas urnas rectangulares acristaladas que contienen un vaca y un ternero suspendidos en una solución de formol.

Hirst achieved the Turner Prize for "Mother and child divided." The work consists of paths rectangular glass urns containing a cow and a calf suspended in formaldehyde solution.



2002


GÜNTHER VON HAGENS


Dos milions de persones visiten "Móns corporals", de Günther Von Hagens, un metge que plastinitza cadàvers reals per a compondré amb ells escultures.

Dos millones de personas visitan Mundos Corporales, de Günther von Hagens, un médico que "plastiniza" cadáveres reales para componer con ellos esculturas.

Two million people visit Body Worlds, Gunther von Hagens, a physician who "dissected" real bodies to compose with them sculptures.


2003


Estos hermanos son los enfant terrible del arte moderno. Al último Premio Turner presentaron un montaje de dos muñecas junto con unos cuerpos mutilados colgados de un árbol y mordidos por gusanos.

Estos germans sotàs els enfants terribles de l'art modern. A l'ultim Premon Turner van presentar un muntatge de dues nets junt a cóssos mutilats penjolls d'un arbre i mossegats per cucs i aranyes.

These brothers are the enfant terrible of modern art. The Turner Prize last presented a montage of two dolls along with a mutilated bodies hung from a tree and bitten by worms.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Hitchcock & Dalí





Salvador Dalí i Alfred Hitchcock revisant els esborranys de les escenografies.


El director d'una clínica psiquiàtrica, el doctor Murchison, serà substituït pel doctor Edwards. En eixe centre treballa la doctora Constance Petersen, que es caracteritza per la seua dedicació psiquiàtrica i pel seu caràcter fred i distant. Quan arriba el doctor Edwardes, Constance s'enamora perdudament d'ell. Però res és el que pareix: en realitat -la seua estranya actitud ho feia intuir-, eixe tal Edwards és un malalt mental que cree haver assassinat el verdader doctor. El problema és que no recorda res, ni el seu nom. Aquest és l'argument que ens planteja Alfred Hitchcock per a viatjar pel subsconcient i el psicoanàl·lisi.


Un dels aspectes més peculiars de la pel·lícula, és sense dubte, la seqüència onírica dissenyada pel gran pintor surrealista Salvador Dalí.

Uno de los aspectos más peculiares de la película, es sin duda, la secuencia onírica diseñada por el gran pintor surrealista Salvador Dalí.



Salvador Dalí davant d'una de les escenografies * Dalí delante de una escenografía


Hitchcock va triar Dalí per al disseny de les escenografies oníriques i sens dubte no es va equivocar. Pareix que el seu treball no es va limitar als escassos minuts que apareixen en la pel·lícula, sinó que segons la biografia de Hitchcock "The Dark Side of Genius" (1983) de Donald Spoto, la seqüència haguera durat quasi 20 minuts. La tensió de Selznick (productor) feia Dalí va fer que part del material de la seqüència fora rebutjat, i conseqüentment destruït. Els croquis de Dalí diferixen molt del que es realitzaria en el muntatge final. Deixant a part la clara referència a "Un Chien Andalou" i la seua seqüència inicial de l'ull esgarrat. Dalí va afegir personatges amb el rostre cobert per un drap (Els amants de Magritte). També hi havia previst una màquina de cosir gegantina que foradava l'ull d'Ingar Bergman (amb referència a la seua edició il·lustrada dels Cantells de Maldoror) i una cullera amb un ull pegat a l'esquena que travessava les cartes en la taula de joc (taula amb cames de dona referència a Bretó).


Esborrany de l'escenografia de l'inici de la seqüència (a sota) * Boceto de la escenografía


Hitchcock escogió a Dalí para el diseño de las escenografías oníricas y sin duda no se equivocó. Parece ser que su trabajo no se limitó a los escasos minutos que aparecen en la película, sino que según la biografia de Hitchcock "The Dark Side of Genius" (1983) de Donald Spoto, la secuencia hubiera durado casi 20 minutos. La tensión de Selznick (productor) hacía Dalí hizo que parte del material de la secuencia fuera rechazado, y consecuentemente destruido. Los croquis de Dalí difieren mucho de lo que se realizaría en el montaje final. Dejando a parte la clara referencia a "Un Chien Andalou" y su secuencia inicial del ojo rasgado. Dalí añadió personajes con el rostro cubierto por un trapo (Los amantes de Magritte). También había previsto una máquina de coser gigantesca que agujereaba el ojo de Ingar Bergman (con referencia a su edición ilustrada de Los Cantos de Maldoror) y una cuchara con un ojo pegado a la espalda que atravesaba las cartas en la mesa de juego (mesa con piernas de mujer, referencia a Breton).


Seqüència de l'inici, després de tallar l'ull (homenatge a Buñuel)

Dalí va fer un centenar d'esbossos i cinc olis en blanc i negre, destinats a recrear una seqüència d'uns 20 minuts, el que va paréixer excessiu tant a Hitchcock com a Selznick. Les escenes tallades segons pareix ja no existixen, encara que algunes fotos de la producció han sobreviscut en els arxius Selznick. Segons pareix tota resta va ser destruït, només ens queden les paraules d'Ingrid Bergman; " Era molt més llarga i interessant. Era una cosa digne de posar en un museu. La versió final no va incloure el seu complicat metratge, en el que em convertia en una estàtua romana de la deessa Diana. Hi havia tantes coses meravelloses en la seqüència...va ser una verdadera llàstima. Haguera pogut ser una cosa sensacional."




Imatge del fragment destruït, Bergman és converteix en l'estàtua romana de Diana.


Dalí hizo un centenar de bocetos y cinco óleos en blanco y negro, destinados a recrear una secuencia de unos 20 minutos, lo que pareció excesivo tanto a Hitchcock como a Selznick. Las escenas cortadas al parecer ya no existen, aunque algunas fotos de la producción han sobrevivido en los archivos Selznick. Al parecer todo resto fue destruido, sólo nos quedan las palabras de Ingrid Bergman; " Era mucho más larga e interesante. Era algo digno de poner en un museo. La versión final no incluyó su complicado metraje, en el que me convertía en una estatua romana de la diosa Diana. Había tantas cosas maravillosas en la secuencia...fue una verdadera lástima. Hubiera podido ser algo sensacional."




La seqüència del somni (dissenyat per Salvador Dalí) està plena de símbols psicoanalítics-ulls, cortines, tisores, jugant a les cartes (algunes d'elles en blanc), un home sense rostre, un home que cau d'un edifici, un home que s'amaga darrere d'una ximenera caient una roda, i les ales. Es deduïx que Brown i Edwardes havia estat en un viatge d'esquí en conjunt (les línies en blanc són pistes d'esquí) i que hi havia mort Edwardes d'alguna manera allí. El Dr. Peterson i Brown preté anar a l'estació d'esquí (les ales proporcionar una pista) per a recrear l'esdeveniment i desbloquejar els seus records reprimits.

***

La secuencia del sueño (diseñado por Salvador Dalí) está llena de símbolos psicoanalíticos-ojos, cortinas, tijeras, jugando a las cartas (algunas de ellas en blanco), un hombre sin rostro, un hombre que cae de un edificio, un hombre que se esconde detrás de una chimenea cayendo una rueda, y las alas. Se deduce que Brown y Edwardes había estado en un viaje de esquí en conjunto (las líneas en blanco son pistas de esquí) y que había muerto Edwardes de alguna manera allí. El Dr. Peterson y Brown quiere ir a la estación de esquí (las alas proporcionar una pista) para recrear el evento y desbloquear sus recuerdos reprimidos.






LA SEQÜÈNCIA ONÍRICA DE SPELLBOUND * LA SECUENCIA ONÍRICA DE SPELLBOUND




**Hi han afegit al final de la seqüència un fragment de Un Chine Andalou (1929, Buñuel-Dalí)