diumenge, 27 de desembre de 2009

En el Diari "CIUDAD 2009 Periódico del año"



Imatge apareguda en el periódic-Imagen aparecida en el periódico



Pareix una bona notícia l'aparició en el periòdic conmemoratiu "El ciutat d'Alcoy 2009". Pareix que la nostra reivindicació "No volem ser un fòssil" ha quedat gravada amb insistència amb els succesos de l'any. Tant és així que ha aparegut en el suplement anual del periòdic el Cidad de Alcoy. Amb paraules com aquestes..."inclús l'Escola Municipal de Belles Arts, a la que també se l'ha atés enguany una reivindicació històrica....". Ens alegrem de quede constància d'això.

***

Parece una buena noticia nuestra aparición el el Periódico conmemorativo de todo el 2009. Parece que nuestra reinvindicación "No volem ser un fòssil" ha quedado grabada suficientemente para aparecer en el suplemento del periódico el Ciudad de Alcoy. Con palabras como..."incluso la Escola Municipal de Belles Arts, a la que también se la ha atendido este año una reivindicación histórica....". Nos alegramos de quede constancia de ello.

***
In the newspaper "El Ciudad de Alcoy 2009"
It seems good news we appeared on the newspaper commemorating all of 2009. It seems that our vindication "We will not be a fossil" is recorded enough to appear in the newspaper supplement the city of Alcoy. With words like ... "including the Municipal School of Fine Arts, which also has attended this year an historical claim ....". We welcome the record of this.

dijous, 24 de desembre de 2009

El Betlem de Tirisiti - Bethlehem Tirisiti





Tirisiti, titella de bareta protagonista del espectacle.



Vista general del Betlem de Tirisiti



Les representacions del Betlem de Tirisiti se celebren en la ciutat d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titelles, en format xicotet i temàtica amb elements populars i religiosos. Este substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de la mitat del segle XIX. El betlem, que reunix elements argumentals coneguts, afig també altres elements heterogenis on es reflectixen els costums locals o els fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot inclús reconéixer.
És evident que el Betlem té les arrels ben assentades en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència respecte a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anteriors, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de desembre. Respecte a la tècnica, cal destacar que els titelles són del tipus cridat "de peu i vareta". Això vol dir que els ninos, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari per dins d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a l'abric de les mirades del públic, imprimixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i arriben a dotar-les d'una notable agilitat.
Entre bambalines...
Precisament esta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interés al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges per mitjà de l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic. Com a consideració final, farem insistència en el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre xicotet espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i antic encara vius, d'este format, en l'Estat Espanyol. Estem davant d'uns elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens acosta a la societat d'antany i a les generacions que ens han precedit.




En el Tirisiti és representa la "festa alcoiana dels Moros i Cristians"

***


Las representaciones del Betlem de Tirisiti se celebran en la ciudad de Alcoy desde hace más de cien años y son herederas, quizás casi únicas, de una larga tradición mediterránea de teatros de títeres, en formato pequeño y temática con elementos populares y religiosos. Este sustrato tan particular cuaja en el marco de la industrializada sociedad alcoyana de la mitad del siglo XIX.
El belén, que reúne elementos argumentales conocidos, añade también otros elementos heterogéneos donde se reflejan las costumbres locales o los hechos singulares protagonizados por personajes tipificados u otros que el público puede incluso reconocer. Es evidente que el Belén tiene las raíces bien asentadas en la estima popular y, por ello, el nivel de exigencia respecto a su conservación y difusión, crecen cada nueva temporada. El público se cuenta por millares y la demanda siempre supera la oferta de las Navidades anteriores, obligando a anticipar las representaciones hasta los primeros días de diciembre.


Respecto a la técnica, cabe destacar que los títeres son del tipo llamado "de pie y varilla". Ello quiere decir que los muñecos, montados sobre varillas verticales, corren por el escenario por dentro de unas guías practicadas entre los diversos elementos escénicos. Los manipuladores, desde abajo y al abrigo de las miradas del público, imprimen los diversos movimientos longitudinales, transversales y oscilaciones de las figuras, y llegan a dotarlas de una notable agilidad. Precisamente esta manipulación característica, casi desaparecida a favor de otras como el hilo, el guante o el teatro negro, es uno de los factores que aportan mayor interés al belén, como lo es también la vocalización de los personajes mediante el uso de una lengüeta metálica, el significativo bilingüismo y el papel del narrador que estimula la participación del público.




Como consideración final, haremos hincapié en el gran valor histórico y antropológico del Betlem de Tirisiti de Alcoy. Quizás, junto con otro pequeño espectáculo de títeres de Cádiz, sea el acontecimiento más singular y antiguo aún vivos, de este formato, en el Estado Español. Estamos ante unos elementos singulares del bagaje cultural colectivo. En el caso del Tirisiti, podemos hablar de un trasplante vigoroso desde otra época que nos acerca a la sociedad de antaño y a las generaciones que nos han precedido.
***
Representations of Betlem in Tirisiti are held in the city of Alcoy more than one hundred years and they succeeded, perhaps almost unique, a Mediterranean tradition of puppet theaters, small format and subject to popular and religious elements. This particular substrate as curdled as part of the industrialized society alcoyana half of the nineteenth century. The crib, which brings together story elements known also added other heterogeneous elements which reflect local custom or unique events featuring established characters or others that the public can even recognize. It is clear that Bethlehem has well established roots in popular esteem, and therefore, the level of demand for its preservation and dissemination, grow every season. The public is counted by thousands and demand always exceeds supply before Christmas, forcing the representations anticipate until early December. As regards the technique, it is noteworthy that the puppets are of the type called "stand and rod. This means that the dolls are mounted on vertical rods, run around the stage for within practice guidelines among the various scenic elements. Manipulators, from below and protected from public view, print the various movements longitudinal and transverse oscillations of the figures, and come to provide them with a remarkable agility.
Just this handling characteristic, almost disappeared in favor of others like the thread, the glove or the black theater, is one of the most interesting factors contributing to Bethlehem, as is the vocalization of the characters by using a metal tab , bilingualism and the significant role of the narrator that encourages audience participation. As a final consideration, we emphasize the great historical and anthropological Tirisiti Betlem of Alcoy.
Perhaps, along with another little puppet show of Cadiz is the oldest and most unique event still alive, in this format, in the Spanish State. We face some unique elements of the collective cultural baggage. In the case of Tirisiti, we can speak of a vigorous transplant from another era that we approach the old society and the generations that preceded us.

Muntatge del Betlem de Tirisiti

dimarts, 22 de desembre de 2009

Homenage a Enric Solbes - Homage to Enric Solbes









El món de la cultura i de la societat valenciana en general va despedir ahir amb gran dolor a un dels millors artistes de la comarca, Enric Solbes, que va morir de forma sobtada diumenge passat als 50 anys.
El tanatori dels Santos patrons d'Alzira va servir per a donar l'últim adéu a este pintor nascut a Alcoi però que vivia i treballava en la capital de la Ribera Alta.

Els condols han arribat des de l'Ajuntament d'Alzira, ja que es dóna la circumstància que en la sala d'exposicions de la Casa del a Cultura es va inaugurar fa uns dies una mostra del propi Solbes titulada 'Retrats de l'invisible' i que estarà oberta fins al 10 de gener.
La Regidoria de Cultura ha decidit posar un libe de condols en esta sala perquè tots aquells que ho desitgen puga expressar els seus sentiments i dedicar-los unes paraules a este il·lustrador. Una vegada finalitze l'exposició el llibre se li entregarà a la viuda.
Des de l'Ajuntament, el regidor de Cultura, Enrique Correal lamente esta pèrdua «ja que hem rebut com un maçada» la defunció de Solbes.

La família d'Edicions Bromera també esta de dol, ja que l'artista era el responsable de la imatge gràfica d'esta editorial.
També han arribat els condols d'Albena, on l'il·lustrador alcireño també havia realitzat tota la imatge corporativa d'esta productora de l'Alcúdia. Descanse en pau.






El mundo de la cultura y de la sociedad valenciana en general despidió ayer con gran dolor a uno de los mejores artistas de la comarca, Enric Solbes, que murió de forma repentina el pasado domingo a los 50 años.
El tanatorio de los Santos Patronos de Alzira sirvió para dar el último adiós a este pintor nacido en Alcoy pero que vivía y trabajaba en la capital de la Ribera Alta.

Las condolencias han llegado desde el Ayuntamiento de Alzira, ya que se da la circunstancia que en la sala de exposiciones de la Casa del a Cultura se inauguró hace unos días una muestra del propio Solbes titulada 'Retrats de l'invisible' y que estará abierta hasta el 10 de enero.
La Concejalía de Cultura ha decidido poner un libo de condolencias en esta sala para que todos aquellos que lo deseen pueda expresar sus sentimientos y dedicarles unas palabras a este ilustrador. Una vez finalice la exposición el libro se le entregará a la viuda.
Desde el Ayuntamiento, el concejal de Cultura, Enrique Correal lamento esta pérdida «ya que hemos recibido como un mazazo» el fallecimiento de Solbes.
La familia de Edicions Bromera también esta de luto, ya que el artista era el responsable de la imagen gráfica de esta editorial.
También han llegado las condolencias de Albena, donde el ilustrador alcireño también había realizado toda la imagen corporativa de esta productora de l'Alcúdia. Descanse en paz.






The world of culture and society in general fired Valencia yesterday with great grief to one of the best artists of the region, Enric Solbes, who died suddenly last Sunday at age 50. The funeral of the patron saints of Alzira served to bid farewell to this painter born in Alcoy, but he lived and worked in the capital of the Ribera Alta.
Condolences have come from the city of Alzira, as it so happens that in the exhibition hall of the House of Culture opened a few days ago a sample of Solbes own entitled 'Retrats de l'invisible' and will be open until 10 January. The Department of Culture has decided to put a libo of sympathy in this room for all those who wish to express their feelings and to spend few words to this illustrator. After the end of the book exhibition will be delivered to the widow. From City Hall, the councilman of Culture, Henry Correal regret this loss "since we have received as a sledgehammer" Solbes's death. Bromera Edicions's family is also mourning, since the artist was responsible for the graphic image of this editorial. They have also reached the condolences of the resort, where the illustrator alcireño had also made all the corporate image of this production de l'Alcúdia. Rest in peace.


divendres, 18 de desembre de 2009

1º Aniversari del Blog


EL BLOG DE L'ESCOLA COMPLIX EL SEU 1º ANIVERSARI
**
EL BOG DE LA ESCUELA CUMPLE SU 1º ANIVERSARIO