dissabte, 25 d’abril de 2009

Pintors Alcoians; Fernando Cabrera Cantó




Fernando Cabrera Cantó, pintor i escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Deixeble de Lorenzo Casanova i condeixeble de Joaquín Sorolla a Sant Carles de València. Continua els seus estudis a Madrid amb Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda d'Isabel la Catòlica,Fill Predilecte d'Alcoi, Fill Adoptiu d'Alacant, Fill Preclar de la província.




Va desenvolupar el seu art des d'una pintura de caràcter social, naturalista, amb "argument", en els seus començaments, fins a la recreació d'escenes de costums, de tall realista, totalment impregnades del luminisme valencià d'entre els segles XIX i XX. Sens dubte, Cabrera és també un dels millors pintors de paisatges de la seua generació i excel·lent retratista.La Diputació Provincial d'Alacant li designa l'ajuda per a San Fernando de Madrid, i en 1891 i fins a 1893 el pensionat de Roma. En 1888 comença a pintar murals per els temples alcoians de Santa Maria, Sant Jordi, que encara es conserva, Sant Agustí i Sant Maure i Sant Francesc.Tota la seua carrera està plena de guardons en concursos nacionals i internacionals de pintura. Algunes obres seues son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mors in Vita, Marina (dàrsena d'Alacant), Pastora italiana, Mi dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro i Sermón soporífero. Obra escultòrica: el bust de Cervantes del passeig de Cervantes d'Alcoi i el Crist de l'esplanada de l'ermita de Polop.La casa del pavo, d'estil modernista, va ser construïda entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor amb la col·laboració de Fernando Cabrera, que la va convertir en el seu estudi.L'Ajuntament d'Alcoi en la seua col·lecció d'art conserva quadres de Cabrera destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda a l'església de Sant Jordi es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill àrab Al-Azraq (d'on prové la tradició que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra gràcies a la intervenció de l'escultor alcoià Peresejo. Fa uns anys este mural va partir una restauració no falta de polèmica. Per altra banda a la església de Sant Maure i Sant Francesc podem veure quadres de Fernando Cabrera als que els falta una bona restauració, que es trobaven en els carcanyols dels arcs de l'antic temple i que van ser arrancats de les parets abans de l'incendi del temple en la guerra civil. Posteriorment els quadros van ser mutilats per a adaptar-los als marcs en què es troben hui en dia. La temàtica és sobre la vida dels sants Maure abat i Sant Francesc de Sales.




Premis:


Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1890 per Huérfanos.
Primera medalla en l'Exposició de la Societat Econòmica d'Amics del País d'Alacant per La muerte de un santo
Encomienda d'Isabel la Catòlica pel seu quadre Náufragos.
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1899 per Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronze de la Universitat de París en 1900.
Menció honorífica en el Saló d'Artistes Francesos de París en 1902 per ¿Necesita usted modelo?
Medalla d'or per Al abismo a l'Exposició Nacional de 1906
Medalla d'or en la Exposició de San Francisco i San Diego (Califòrnia) el 1918 per el santo del abuelo.





Fernando Cabrera Cantó, pintor y escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Discípulo de Lorenzo Casanova y condiscípulo de Joaquín Acerola a San Carles de Valencia. Continúa sus estudios a Madrid con Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda de Isabel la Católica,Hijo Predilecto de Alcoi, Hijo Adoptivo de Alacant, Hijo Preclaro de la provincia.




Desarrolló su arte desde una pintura de carácter social, naturalista, con "argumento", en sus comienzos, hasta la recreación de escenas de costumbres, de corte realista, totalmente impregnadas de la luminosidad valenciana de entre los siglos XIX y XX. Sin duda, Cabrera es también uno de los mejores pintores de paisajes de su generación y excelente retratista.La Diputación Provincial de Alicante le designa la ayuda para San Fernando de Madrid, y en 1891 y hasta 1893 el pensionado de Roma. En 1888 comienza a pintar murales por los templos alcoyanos de Santa María, Santo Jorge, que aún se conserva, San Agustin y Sant Maure y Sant Francesc.Toda su carrera está llena de galardones en concursos nacionales e internacionales de pintura. Algunas obras suyas son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mueres in Vita, Marine (dársena de Alacant), Pastora italiana, Mí dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro y Sermón soporífero. Obra escultórica: el busto de Cervantes del paseo de Cervantes de Alcoi y el Cristo de la explanada de la ermita de Polop. La casa del pavo, de estilo modernista, fue construida entre 1908-1909 por el arquitecto Vicente Pascual Pastor con la colaboración de Fernando Cabrera, que la convirtió en su estudio.EL Ayuntamiento de Alcoi en su colección de arte conserva cuadros de Cabrera destacando Morts in vita y Al Abismo. Por otra banda a la iglesia de Sant Jordi se puede admirar el mural que hizo donde se representa la muerte del caudillo árabe Al-Azraq (de donde proviene la tradición que dio pie a las fiestas de Moros y Cristianos) y que fueron salvadas durante la guerra gracias a la intervención del escultor alcoyano Peresejo. Hace unos años este mural partió una restauración no falta de polémica. Por otra banda a la iglesia de Sant Maure y Sant Francesc podemos ver cuadros de Fernando Cabrera a los que los falta una buena restauración, que se encontraban en los arcos del antiguo templo y que fueron arrancados de las paredes antes del incendio del templo en la guerra civil. Posteriormente los cuadros fueron mutilados para adaptarlos a los marcos en los que se encuentran hoy día. La temática es sobre la vida de los santos Mauro abad y San Francisco de Salas.



Premios:


Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1890 por Huérfanos.
Primera medalla en la Exposición de la Sociedad Económica de Amigos del País de Alacant por La muerte de un santo
Encomienda de Isabel la Católica por su cuadros Náufragos.
Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1899 por Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronce de la Universidad de París en 1900.
Mención honorífica en el Salón de Artistas Franceses de París en 1902 por Necesita usted modelo?
Medalla de oro Para El abismo a la Exposición Nacional de 1906
Medalla de oro en la Exposición de San Francisco y San Diego (California) el 1918 por el santo del abuelo.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

No savia que va ser deixeble de Sorolla!!

Anònim ha dit...

menudos artistas teniamos en alcoy !!!!!!!

Anònim ha dit...

....y todavía tenemos!!!...pero la gente no lo sabe

Anònim ha dit...

es poco el conocimiento de los grandes de alcoy..da una rabia !!