dimarts, 6 d’octubre de 2009

Escultures de l'Escola de Belles Arts


L'Escola Municpal de Belles Arts conserva multitud d'escultures, baixrelleus, o peçes fragmentades. Moltes d'elles són simples còpies d'escaiola, però hi ha algunes que són obres originals de pintors Alcoians reconeguts. Anirem mostran alguns exemplars, i els comparaem amb les peçes originals.
**
La Escuela Municipal de Bellas Artes conserva multitud de esculturas, bajorelieves o piezas fragmentadas. Muchas de ellas son simples copias de escayola, pero existe una parte de estas, que son obras originales de pintores Alcoyanos reconocidos. Iremos mostrando algunos ejemplares, comparándolos en todo momento, con la pieza original.
**
The Municipal School of Fine Arts preserves many of the sculptures, reliefs or fragmented pieces. Many of them are mere copies of plaster, but a part of these, which are original works of renowned painters Alcoyano. We'll show some examples, comparing them at all times, with the original piece.



FRISO PARTENÓN


El fris del Partenó o fris de les Panatenees és un fris jònic de 160 metres de llarg que rodejava la part superior de la cel·la del Partenó a Atenes. Està realitzat en baix relleu amb marbre pentèlic. Obra mestra de l'escultura grega clàssica, representa probablement la processó de les Grans Panatenees, que tenia lloc cada quatre anys en honor de la deessa Atenea.
Va ser esculpit aproximadament entre els anys 443 i 438 a. C.[1] molt probablement sota la direcció de Fídies. Sobreviuen uns 128 metres del fris original, al voltant del 94%, coneixent-se la resta només pels dibuixos que va fer l'artista flamenc Jacques Carrey en 1674. Els seus fragments es troben dispersos en diversos museus, sobretot en el Museu de l'Acròpolis d'Atenes i en el Museu Britànic de Londres.



Copia de escayola del dios-río Iliso. Escultura supervisada por Fidias, una de las figuras pertenecientes al friso del Partenon de Atenas.



El friso del Partenón o friso de las Panateneas es un friso jónico de 160 metros de largo que rodeaba la parte superior de la cella del Partenón en Atenas. Está realizado en bajorrelieve con mármol pentélico. Obra maestra de la escultura griega clásica, representa probablemente la procesión de las Grandes Panateneas, que tenía lugar cada cuatro años en honor de la diosa Atenea.
Fue esculpido aproximadamente entre los años 443 y 438 a. C.[1] muy probablemente bajo la dirección de Fidias. Sobreviven unos 128 metros del friso original, alrededor del 94%, conociéndose el resto sólo por los dibujos que hizo el artista flamenco Jacques Carrey en 1674. Sus fragmentos se encuentran dispersos en diversos museos, sobre todo en el Museo de la Acrópolis de Atenas y en el Museo Británico de Londres.

VENUS DE MILO


Modelo de escayola de la Escuela BBAA


L'Afrodita de Milos (grec: "Αφροδίτη της Μήλου"), més coneguda com Venus de Milo és una de les estàtues més representatives del període hel·lenístic de l'escultura grega, i una de les més famoses escultures de l'antiga Grècia. Va ser creada en algun moment entre els anys 130 i 100 a. C., i es crega que representa a Afrodita (denominada Venus en la mitologia romana), deessa de l'amor i la bellesa. Esculpida en marbre en un grandària lleugerament superior al natural, a l'estàtua li falten els braços, que s'han perdut. L'autor és anònim, encara que tradicionalment s'ha atribuït a Praxíteles. Una altra opció, segons una inscripció en el seu pedestal, és que poguera ser obra d'alejandro d'Antioquia. Actualment es troba en el Louvre de París.




Original en mármol



La Afrodita de Milos (griego: "Αφροδίτη της Μήλου"), más conocida como Venus de Milo es una de las estatuas más representativas del periodo helenístico de la escultura griega, y una de las más famosas esculturas de la antigua Grecia. Fue creada en algún momento entre los años 130 y 100 a. C., y se cree que representa a Afrodita (denominada Venus en la mitología romana), diosa del amor y la belleza. Esculpida en mármol en un tamaño ligeramente superior al natural, a la estatua le faltan los brazos, que se han perdido. El autor es anónimo, aunque tradicionalmente se ha atribuido a Praxíteles. Otra opción, según una inscripción en su pedestal, es que pudiera ser obra de alejandro de Antioquía. Actualmente se encuentra en el Louvre de París.


********

4 comentaris:

Midas ha dit...

Visca Praxíteles i Fidias....

Anònim ha dit...

pero ahi que teneis esculturas o relojes de sol? no se exactamente lo que haceis?

Anònim ha dit...

eso digo yo, que es el blog de bellas artes o de relojes???

Fernando ha dit...

VISCA SKOPAS, el més gran escultor