dimarts, 27 d’octubre del 2009
Preparant el 50 aniversari...
Nota de premsa perteneixent al periòdic "Ciudad de Alcoy" publicat al dia d'avui, 27 d'Octubre 2009, fen referència als preparatius del 50 aniversari.
Nota de prensa perteneciente al periódico "Cidad de Alcoy" publicado el día de hoy , 27 Octubre de 2009, haciendo referencia a los prparativos del 50 aniversario.
Press newspaper belonging to the "Ciudad de Alcoy" published today, 27 October 2009, referring to preparations for the 50th anniversary.
l'Encaix al dibuix artístic...
dijous, 22 d’octubre del 2009
UN MÉTODE INTERESSANT PER APRENDE A DIBUIXAR
Més informació: Aprender a dibujar
Carmina, profesora de la Escuela Municipal de Bellas Artes, nos ha recomendado un libro para mejorar en dibujo: "Aprender a dibujar, un método garantizado" escrito por Betty Edwards y publicado por Hermann Blume, plantea una idea muy interesante: utilizar la parte derecha del cerebro ( la que controla las percepciones espaciales) para dibujar mejor. La autora se planteó por que algunas personas tienen una capacidad para dibujar mejor que el resto. Cuando algunos de sus alumnos les preguntaban que hacia mientras pintava, su respuesta era: "no hago más que mirar las cosas" Después de muchos años intentando enseñar dibujo a sus alumnos ha llegado a crear un interesante método muy útil para todas las personas interesadas en el dibujo.
Mas información: Aprender a dibujar
Apertura BLOG de l'Associació Belles Arts Alcoi
dimecres, 21 d’octubre del 2009
la decoración en techos y paredes...
La decoració de sostres i parets supera en algunes cases d'Alcoi la mera ornamentació amb motius geomètrics, vegetals i florals per a formar obres pictòriques de cuidada composició. En les dècades finals del S.XIX, en els edificis d'estil eclecticista, aquests tipus de pintures se situaven principalment, en els salons i gabinets de les cases de més categoria social. Amb el modernisme les decoracions de les sales s'alleugerixen i s'observa una ornamentació més bigarrada en els vestíbuls i escales dels edificis, amb motius principalment florals, que van donant pas, a mesura que l'Art Nouveau transita o conviu amb la Sezession Vienesa a un repertori més lineal i geomètric. A partir dels anys trenta del passat segle la decoració de sostres és menys freqüent, pervivint en les noves sales de cine, i vinculant-se posteriorment a l'arquitectura de l'oci. Actualment la decoració pictòrica continua estant present en este tipus d'establiments, principalment en els locals més exclusius. Recentment el pintor i il·lustrador Royo ha finalitzat una important obra a Moscou, amb el nu femení com principal motiu. Un artista decorador d'Alcoi, Piñero, ha decorat diversos locals amb este tipus de temàtica. "Escrit per G.G"
Unas pinturas, obra de Fernando Cabrera Cantó, que vale la pena visitar y que tienen fácil acceso son las del techo de la entrada al Colegio Salesiano San Vicente Ferrer. "Escrito por G.G."
Composición decorativa hallada en un dormitorio del centro de Alcoy.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Pintors Alcoians; Lorenzo Casanova
Lorenzo Casanova Ruiz, (Alcoi, 14 de març de 1844 – Alacant, 23 de març de 1900) va ser un pintor espanyol.
L'any 1873 es va traslladar a Itàlia a l'Acadèmia Chiggi on coincidix amb Fortuny que ja hi ha tractat a Madrid, i Joaquín Agrasot amb els que conviu, així com Ignacio Pinazo Camarlench i José Benlliure Gil, germà de Marià Benlliure.
Obres de la seua època com a becari són: Escena d'hostal, El cellerer, El pou dels franciscans, Cervantes llegint El Quixot, Tabola gitana.
També firmats a Roma són: Portadora d'aigua, Tocador de guitarra, Dos vells coneguts i Retrat de cavaller.
De volta a Alcoi en 1879, al morir son pare, va obrir una acadèmia d'art, el Centre Artístic. Pinta obres com a Èxtasi de San Francisco d'Assís, que és un autoretrat, homenatge al Greco; Asunción de la Mare de Déu i Adoración dels Pastors. S'establix a Alacant on crea la seua pròpia acadèmia l'Acadèmia de Casanova i és un dels majors creadors de la segona mitat del segle XIX alacantí.
Alumnes seus són Manuel Cara i Espí, Fernando Cabrera Cantó, Francisco Gisbert, Emilio Vilaplana Botella, Rafael Hernández López, Manuel Harmsen Bassencourt, Adelardo Parrilla Candela, Andrés Buforn Aragonés, Lorenzo Aguirre Sánchez, Emilio Varela Isabel, Lorenzo Pericás Ferrer, Vicente Bañuls Aracil.
***
Lorenzo Casanova
Lorenzo Casanova Ruiz, (Alcoi, 14 de marzo de 1844 – Alicante, 23 de marzo de 1900) fue un pintor español.
Alumno de Daniel Cortina en Valencia y de Federico Madrazo en Madrid, compañero de Eduardo Rosales y Mariano Fortuny. Hijo de un carnicero de pocos recursos econòmicos fue becado por la Diputación Provincial de Alicante y viajó a Roma donde vivió durante cuatro años como becario y cuatro años más costeandoselo el mismo la estancia. Le otorgarón la Orden de Isabel la Católica y ingresó en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Obras suyas son Gabriel Miró niño, Primeros pasos, Cabeza de Moro, El poeta, Escena de amor cómplice, Muchacha con clavel, Retrato de Joaquín Sorolla y su esposa Clotilde, El Fraile y el Bodeguero. Casado con María Teresa Miró Moltó es tio del poeta Gabriel Miró, sobre el cual ejerció una gran influéncia en su formación.
El año 1873 se trasladó a Italia a la Academia Chiggi donde coincide con Fortuny que ya ha tratado en Madrid, y Joaquín Agrasot con los que convive, así como Ignacio Pinazo Camarlench y José Benlliure Gil, hermano de Mariano Benlliure.
Obras de su época como becario son: Escena de mesón, El bodeguero, El pozo de los franciscanos, Cervantes leyendo El Quijote, Zambra gitana.
También firmados en Roma son: Portadora de agua, Tocador de guitarra, Dos viejos conocidos y Retrato de caballero.
De vuelta a Alcoy en 1879, al morir su padre, abrió una académia de arte, el Centro Artístico. Pinta obras como Éxtasis de San Francisco de Asís, que es un autoretrato, homenaje a El Greco; Asunción de la Virgen y Adoración de los Pastores. Se establece en Alicante donde crea su propia academia la Academia de Casanova y es uno de los mallores creadores de la segunda mitad del siglo XIX alicantino.
Alumnos suyos son Manuel Cara y Espí, Fernando Cabrera Cantó, Francisco Gisbert, Emilio Vilaplana Botella, Rafael Hernández López, Manuel Harmsen Bassencourt, Adelardo Parrilla Candela, Andrés Buforn Aragonés, Lorenzo Aguirre Sánchez, Emilio Varela Isabel, Lorenzo Pericás Ferrer, Vicente Bañuls Aracil.
Lorenzo Casanova
dissabte, 17 d’octubre del 2009
nou logotip... (24-26/09/2009)
divendres, 16 d’octubre del 2009
Concurs Cartell Cavalgada - Concurso Cartel Cavalcata
dijous, 15 d’octubre del 2009
11.000 visites-visitas-hits
****
Gràcies a tots, ja hem rebut 11.000 visites.
Gracias a todos, ya hemos recibido 11.000 visitas.
Thank you all, we have already received 11,000 visits.
***
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Mostra BBAA 1983-1984
Estem recopilant fotografies, texts, catàlegs, etc....per a mostrar la història de la Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi. Ací teniu el catàleg de la mostra del any 1983-1984. Una publicació de 10 pàgines en blanc i negre. La portada fou realitzada per Jaume Aragones.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
TV MARIOLA (24/09/2009)
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Exposicions; LA DANZA -Picasso-
Bancaixa presenta a Alacant l'exposició Picasso. La Dansa, una mostra amb la que l'entitat acosta a la societat alacantina la seua col·lecció d'obra gràfica del pintor malagueny. L'exposició, que romandrà en el Centre Cultural Bancaixa a Alacant de l'1 d'octubre fins al 10 de gener del 2010, oferix una selecció de gravats pertanyents a la Suite 347 i Suite 156, així com il·lustracions realitzades per l'artista per al decorat de l'obra Li Tricorne (El Barret de tres pics, de Pedro Antonio d'Alarcón), estrenada a Londres en 1919. La mostra arreplega la visió de Picasso sobre l'escenografia i el vestuari en el món teatral i de la dansa des de 1917 a 1962.
L'exposició està integrada per un total de 55 obres de la Col·lecció Bancaixa, de les que 12 formen part de la Suite 347; altres 10, de la Suite 156; i 33, de Li tricorne. En Picasso. La Dansa, comisariada per Juan Carret, es descobrix la immersió de Picasso en el món de les arts escenografies, a què va arribar de la mà de Serge Diaghilev, el gran empresari dels Ballets Russes interessat a reunir els millors artistes per a fer del ballet un "art total".
Picasso. La dansa es pot dividir en dos grans blocs: les escenografies realitzades pel pintor entre 1919 i 1924, on apareix un Picasso burgés, que ja ha aconseguit l'èxit i s'incorpora a eixa noció d'art total; i una segona etapa de relació amb la dansa, que es pot situar entre 1968 i 1972. D'este període s'arrepleguen diferents estampes pertanyents a Suite 347 i Suite 156. En elles trobem un Picasso ancià que recorda i reflexiona sobre el món de la dansa. Estos gravats mostren la melancolia d'un home que amava el cos femení. Picasso es convertix en esta etapa en un contemplador que recorda aquella època.
L'exposició inclou el dibuix Picador, realitzat per al medalló del primer projecte de teló d'escena del ballet Li tricorne. La mostra es complementa amb un document audiovisual que oferix, amb el títol Li Tricorne, una reconstrucció historicista del ballet de l'Òpera de París de 1919, realitzada 75 anys després.
***
La exposición está integrada por un total de 55 obras de la Colección Bancaja, de las que 12 forman parte de la Suite 347; otras 10, de la Suite 156; y 33, de Le tricorne. En Picasso. La Danza, comisariada por Juan Carrete, se descubre la inmersión de Picasso en el mundo de las artes escenografías, al que llegó de la mano de Serge Diaghilev, el gran empresario de los Ballets Russes interesado en reunir a los mejores artistas para hacer del ballet un “arte total”.
Picasso. La danza se puede dividir en dos grandes bloques: las escenografías realizadas por el pintor entre 1919 y 1924, donde aparece un Picasso burgués, que ya ha alcanzado el éxito y se incorpora a esa noción de arte total; y una segunda etapa de relación con la danza, que se puede situar entre 1968 y 1972. De este período se recogen diferentes estampas pertenecientes a Suite 347 y Suite 156. En ellas encontramos a un Picasso anciano que recuerda y reflexiona acerca del mundo de la danza. Estos grabados muestran la melancolía de un hombre que amaba el cuerpo femenino. Picasso se convierte en esta etapa en un contemplador que recuerda aquella época.
La exposición incluye el dibujo Picador, realizado para el medallón del primer proyecto de telón de escena del ballet Le tricorne. La muestra se complementa con un documento audiovisual que ofrece, con el título Le Tricorne, una reconstrucción historicista del ballet de la Ópera de París de 1919, realizada 75 años después.
***