dijous, 30 d’abril del 2009
Exposicions d'Art -Maig-
dimecres, 29 d’abril del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
Taller de Gravat; Linoli
The linoleumengraving like the woodcut, is a technique of engraving in relief. The equipment used for this work, unlike wood woodcut, linoleum is. The linoleum (or linoleum) is composed of burlap covered with a thick layer of Linoxyn, which is cured with oil mixed with ground cork and pigments. The best grades are usually brown or gray mole. The instruments used are the knife, gouges, and several types of multiple cutters. On the plate is the pencil drawing or moves with a layer model to be put, given that the image printed on paper will have as a setback drawed.The result is more planes smooth, because the linoleum does not have any texture. You can say, much more graphic and experimental, since being a soft material can be cut and pasted on other matrices to different effects in woodcuts, etchings, collagraphs, etc.Here have two our students, experiencing with plates of linoleum.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Catalegs de les exposicions
Naturaleses Mortes; Bodegons.
Un bodegó, també conegut com a naturalesa morta, és una obra d'art que representa objectes inanimats, generalment objectes quotidians que poden ser naturals (animals de caça, fruites, flors, menjar, plantes, roques o petxines) o fets per l'home (utensilis de cuina, de taula o de casa, antiguitats, llibres, joies, monedes, pipes, etc.) en un espai artifical determinat. Esta branca de la pintura se servix d'un exquisit arreglament, encant colorístic i d'una il·luminació fina per a produir un efecte de serenitat, benestar i harmonia. Amb orígens en l'antiguitat i molt popular en l'art occidental des del segle XVII, el bodegó donen a l'artista més llibertat d'acció en la col·locació d'elements de disseny dins d'una composició que altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Els bodegons, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòric en relació amb els objectes que representaven. Alguns bodegons moderns trenquen la barrera bidimensional i empren tècniques mixtes tridimensionals, i usen objectes trobats, fotografia, gràfiques generades per ordinador, així com so i vídeo. Ací tenim tres exemples,amb tres técniques diferents (tempera a l'ou, acrílic, pastel), realitzats per els nostres alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi.
dissabte, 25 d’abril del 2009
Pintors Alcoians; Fernando Cabrera Cantó
Fernando Cabrera Cantó, pintor i escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Deixeble de Lorenzo Casanova i condeixeble de Joaquín Sorolla a Sant Carles de València. Continua els seus estudis a Madrid amb Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda d'Isabel la Catòlica,Fill Predilecte d'Alcoi, Fill Adoptiu d'Alacant, Fill Preclar de la província.
Va desenvolupar el seu art des d'una pintura de caràcter social, naturalista, amb "argument", en els seus començaments, fins a la recreació d'escenes de costums, de tall realista, totalment impregnades del luminisme valencià d'entre els segles XIX i XX. Sens dubte, Cabrera és també un dels millors pintors de paisatges de la seua generació i excel·lent retratista.La Diputació Provincial d'Alacant li designa l'ajuda per a San Fernando de Madrid, i en 1891 i fins a 1893 el pensionat de Roma. En 1888 comença a pintar murals per els temples alcoians de Santa Maria, Sant Jordi, que encara es conserva, Sant Agustí i Sant Maure i Sant Francesc.Tota la seua carrera està plena de guardons en concursos nacionals i internacionals de pintura. Algunes obres seues son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mors in Vita, Marina (dàrsena d'Alacant), Pastora italiana, Mi dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro i Sermón soporífero. Obra escultòrica: el bust de Cervantes del passeig de Cervantes d'Alcoi i el Crist de l'esplanada de l'ermita de Polop.La casa del pavo, d'estil modernista, va ser construïda entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor amb la col·laboració de Fernando Cabrera, que la va convertir en el seu estudi.L'Ajuntament d'Alcoi en la seua col·lecció d'art conserva quadres de Cabrera destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda a l'església de Sant Jordi es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill àrab Al-Azraq (d'on prové la tradició que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra gràcies a la intervenció de l'escultor alcoià Peresejo. Fa uns anys este mural va partir una restauració no falta de polèmica. Per altra banda a la església de Sant Maure i Sant Francesc podem veure quadres de Fernando Cabrera als que els falta una bona restauració, que es trobaven en els carcanyols dels arcs de l'antic temple i que van ser arrancats de les parets abans de l'incendi del temple en la guerra civil. Posteriorment els quadros van ser mutilats per a adaptar-los als marcs en què es troben hui en dia. La temàtica és sobre la vida dels sants Maure abat i Sant Francesc de Sales.
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1890 per Huérfanos.
Primera medalla en l'Exposició de la Societat Econòmica d'Amics del País d'Alacant per La muerte de un santo
Encomienda d'Isabel la Catòlica pel seu quadre Náufragos.
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1899 per Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronze de la Universitat de París en 1900.
Menció honorífica en el Saló d'Artistes Francesos de París en 1902 per ¿Necesita usted modelo?
Medalla d'or per Al abismo a l'Exposició Nacional de 1906
Medalla d'or en la Exposició de San Francisco i San Diego (Califòrnia) el 1918 per el santo del abuelo.
Fernando Cabrera Cantó, pintor y escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Discípulo de Lorenzo Casanova y condiscípulo de Joaquín Acerola a San Carles de Valencia. Continúa sus estudios a Madrid con Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda de Isabel la Católica,Hijo Predilecto de Alcoi, Hijo Adoptivo de Alacant, Hijo Preclaro de la provincia.
Desarrolló su arte desde una pintura de carácter social, naturalista, con "argumento", en sus comienzos, hasta la recreación de escenas de costumbres, de corte realista, totalmente impregnadas de la luminosidad valenciana de entre los siglos XIX y XX. Sin duda, Cabrera es también uno de los mejores pintores de paisajes de su generación y excelente retratista.La Diputación Provincial de Alicante le designa la ayuda para San Fernando de Madrid, y en 1891 y hasta 1893 el pensionado de Roma. En 1888 comienza a pintar murales por los templos alcoyanos de Santa María, Santo Jorge, que aún se conserva, San Agustin y Sant Maure y Sant Francesc.Toda su carrera está llena de galardones en concursos nacionales e internacionales de pintura. Algunas obras suyas son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mueres in Vita, Marine (dársena de Alacant), Pastora italiana, Mí dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro y Sermón soporífero. Obra escultórica: el busto de Cervantes del paseo de Cervantes de Alcoi y el Cristo de la explanada de la ermita de Polop. La casa del pavo, de estilo modernista, fue construida entre 1908-1909 por el arquitecto Vicente Pascual Pastor con la colaboración de Fernando Cabrera, que la convirtió en su estudio.EL Ayuntamiento de Alcoi en su colección de arte conserva cuadros de Cabrera destacando Morts in vita y Al Abismo. Por otra banda a la iglesia de Sant Jordi se puede admirar el mural que hizo donde se representa la muerte del caudillo árabe Al-Azraq (de donde proviene la tradición que dio pie a las fiestas de Moros y Cristianos) y que fueron salvadas durante la guerra gracias a la intervención del escultor alcoyano Peresejo. Hace unos años este mural partió una restauración no falta de polémica. Por otra banda a la iglesia de Sant Maure y Sant Francesc podemos ver cuadros de Fernando Cabrera a los que los falta una buena restauración, que se encontraban en los arcos del antiguo templo y que fueron arrancados de las paredes antes del incendio del templo en la guerra civil. Posteriormente los cuadros fueron mutilados para adaptarlos a los marcos en los que se encuentran hoy día. La temática es sobre la vida de los santos Mauro abad y San Francisco de Salas.
Premios:
Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1890 por Huérfanos.
Primera medalla en la Exposición de la Sociedad Económica de Amigos del País de Alacant por La muerte de un santo
Encomienda de Isabel la Católica por su cuadros Náufragos.
Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1899 por Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronce de la Universidad de París en 1900.
Mención honorífica en el Salón de Artistas Franceses de París en 1902 por Necesita usted modelo?
Medalla de oro Para El abismo a la Exposición Nacional de 1906
Medalla de oro en la Exposición de San Francisco y San Diego (California) el 1918 por el santo del abuelo.
dimecres, 22 d’abril del 2009
Història de l'Escola
dimarts, 21 d’abril del 2009
BREU HISTÒRIA DE L'ENSENYAMENT ARTÍSTIC EN ALCOI
Elaborat a partir de l'article de Josep Albert Mestre “Història de l'escola d'Art d'Alcoi”
El segle XIX.
A finals del segle XVIII i començ del XIX es va iniciar en Alcoi una forta industrialització. Les fàbriques paperes, les fundicions i el tèxtil necessitaven mà d'obra especialitzada. Per eixe motiu la Real Fabrica de Paños va crear en 1828 el “Establecimiento Científico-Artístico” va funcionar fins 1837 i es pot considerar com l'orige de l'ensenyament superior en Alcoi.
En 1855 naix la Escuela Industrial Elemental, un centre que impartia quatre anys d'estudi combinant l'ensenyament científic amb assignatures de dibuix, geometria, modelat. Al 1888 es va complementar amb una “Escuela de Artes y Oficios” El seu local es trobava a l'antic Convent de Sant Francesc, on hui està el Mercat de Sant Mateu i l'Escola Municipal de Belles Arts.
El segle XX
L'any 1901, l'escola d'Arts i Oficis es va transformar en dues institucions: “Escuela Superior de Industria”, orige de l'actua Escola Politécnica Superior d'Alcoi, i d'altra banda, la “Escuela Elemental de Industrias” Encara que les dues escoles es van fundir en una única Escola Industrial, es va mantindre una escola d'arts i oficis on s'ensenyaba dibuix artístic, modelat, pintura...
Aquesta institució funcionaria sense canvis fins 1955 quan es va reorganitzar l'ensenyament industrial. L'ensenyament artístic s'impartiria fora de l'escola industrial. És en eixe moment quan naix l'Escola Municipal de Belles Arts, per a proporcionar als estudiants de l'Escola industrial els coneixements artistics que complentaven la seua formació.
Més endavant en 1973 es crearia una Escola d'Arts i Oficis, que més tard es transformaria en l'actual Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, un pretigiós centre oficial especialitzat en formar dissenyadors professionals. Encara que molta gent confundeix les dues escoles, no tenen res a vore. L'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi és un centre educatiu depenent de l'ajuntament, que no atorga cap títol oficial i té com a objectiu proporcionar formació artística bàsica.
diumenge, 19 d’abril del 2009
UNA ESCUELA CONSTREÑIDA
dilluns, 13 d’abril del 2009
Bellas Artes se rebela
La notícia de les Pancartes Reivindicatives ha eixit publicada en dos mitjans de premsa escrita, el "Periódico Ciudad de Alcoy" i el "Diario Información".
diumenge, 12 d’abril del 2009
No volem ser un Fòssil
Vídeo realitzat a partir de les fotografies preses en l'Escola de Belles Arts, en el procés de creació i realització de les Pancartes reivindicatives. Tot un muntatge accelerat amenitzat am la mùsica sintetitzada de l'Overtura de Guillermo Tell, de Rossini, en la versió de "La Naranja Mecánica" de Stanley Kubrick. Esperem que us agradi.
dissabte, 11 d’abril del 2009
Fotos de les Pancartes Reivindicatives (II)
dijous, 9 d’abril del 2009
MANIFEST ARTÍSTIC REIVINDICATIU
NO VOLEM SER UN FÒSSIL
Sobre el mercat de sant Mateu es troba l'Escola Municipal de Belles Arts, un centre d'ensenyança artística que hauria de ser motiu d'orgull per a tots els alcoians per la seua història, per la seua singularitat i pels autors que han sorgit de les seues aules. No obstant els alumnes del centre sentim que l'escola està cada vegada més oblidada per part del nostre govern municipal. Sentim una gran falta de suport per a la promoció del centre, per al seu adequat desenvolupament. No volem existir com un ser que antany va tindre vida i que ara, esclafat per la desídia, queda petrificat en un vague record.
Les dependències que ocupa actualment el centre no tenen accés per a persones amb problemes de mobilitat, o amb malalties que impedisquen la pujada d'escales. La carència d'un ascensor o d'una planta baixa suposa que el trasllat d'escultures de cert pes haja de realitzar-se amb l'ajuda de diversos alumnes i amb risc de danyar les obres. Les instal·lacions no han sigut objecte de cap reforma en els últims lustres. Són constants els problemes en la instal·lació elèctrica. Al desembre del 2008 va deixar de funcionar la cisterna d'un dels servicis amb què compta la primera planta i encara no s'ha reparat. Els mateixos alumnes, que ocupen un reduït espai en el porxe de l'edifici, van haver de segellar amb bromera de polurietano un buit de la teulada pel qual entrava un gran corrent d'aire. La desídia que patixen les instal·lacions es manifesta inclús en la deslluïda placa que servix de rètol de l'escola. Arribats hi ha este punt podem preguntar-nos qui es responsabilitza del manteniment del centre? Este no és missió del professorat, ni de l'alumnat. L'escola no disposa d'un ajudant de centre, amb el que compta, per exemple, el Conservatori de Música. Un conserge s'ocupa de la funció bàsica d'obrir i tancar l'escola, atendre al timbre i el telèfon, i diàriament acudix el servici de neteja al centre, però la labor de gestió administrativa i solució d'incidències no està coberta.
L'alumnat de l'escola se sent desatés per part de l'Ajuntament, fet matisat per alguna visita, esporàdica i testimonial, de la regidor de cultura, que sempre ens torna amb les seues paraules la il·lusió efímera de què està prop una solució definitiva al problema d'espai que patim.
Coneixem la difícil situació que travessa el municipi i el conjunt de l'estat, que són mals temps per a tot i molt més per a "el bell i sublim", però som també conscients que fa ja temps que l'Ajuntament disposa d'un projecte presentat per la pròpia escola per a la seua ubicació en l'antiga primera planta del mercat de Sant Mateu. Projecte que atenia també a la necessitat espais de treball per al desenvolupament de les arts amb què es troba l'important col·lectiu d'autors amb què compta Alcoi. Soterrar els contenidors davant de la porta de l'Escola ha costat més de dos-cents mil euros Quant haguera costat habilitar un aula en la primera planta de l'edifici del mercat? Creiem que l'actual govern municipal hi ha oblidat la importància que té per a la societat d'Alcoi l'Escola Municipal de Belles Arts, com a planter d'artistes i part de la nostra rica tradició cultural.
Nota de premsa. Col·lectiu d'Alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi.
dimecres, 8 d’abril del 2009
Procés de realització de les Pancartes
Ja fa molt de temps que l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi pateix d'un abandó sistemàtic per part del Govern Municipal. No valoren suficientment la llavor cultural que realitza l'Escola, o aixó ens fan veure. Per aquesta raó el Col·lectiu d'Alumnes pensem que les accions fantasmes per part de Govern Municipal són una forma de menysprear la nostra cultura, en nostre art i la nostra identitat com a Institució Artística. Ací teniu el procés de realització de les pancartes reivindicatives amb el missatge "NO VOLEM SER UN FÒSSIL".
dilluns, 6 d’abril del 2009
Dibuix del Cos Humà al Natural
Durant el mes de Març, els alumnes de l'Escola de Belles Arts em treballat el Dibuix del cos humà al Natural.
diumenge, 5 d’abril del 2009
Pintors Alcoians; Emilio Sala
Cada setmana el blog de l'Escola de Belles Arts d'Alcoi recordarà a un pintor alcoià, difonen d'aquesta manera el patrimoni artístic del nostre poble. Iniciem aquest recorregut amb un del pintors més coneguts, Emilio Sala.
Emilio Sala va nàixer a Alcoi en 1850 y va morir en 1910 a Madrid. La seva formació la va rebre a València, on va estudiar amb el seu cosí y tutor Plácido Francés, en l'Escola Superior de Belles Arts de San Carles. En 1871 va participar per primera vegada en l'Exposició Nacional de Belles Arts, on obtinguí la segona medalla. Set anys després assolí la primera medalla en aquest certamen. Va començar a donar-se a coneixer internacionalment a partir de 1884, darrere del seus viatges a Roma i a Paris. l'acadèmia de Roma el nomenà membre de mèrit, en Munich el van premiar amb la Creu de San Miquel i en Berlin amb la medalla d'or de l'exposició de 1891. En 1889 va rebre la seva segona medalla en l'Exposició Universal de París. A Espanya li concediren la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel La Catòlica.
Moltes de les seves obres es publicaren en la revista "Blanco y Negro" i va il·lustrar alguns dels "Episodios Nacionales de Benito Peréz Galdós". El modernisme va marcar els seus últims treballs, com la representació de "El Corral de la Pacheca" en el teló de boca del Teatre Romea de Murcia o de la decoració dels principals salons del Casino de Madrid, en els quals estava treballant quan morí el 14 d'abril de 1910. En 1906 publicà el asaig "La gramàtica del Color" que es va convertir en el manual de referència per als pintors de l'època. L'èxit d'aquesta publicació féu que l'Escola de Belles Arts de San Fernando creara la Càtedra "Teoría y Estética del color" que l'artista alcoià va desenvolupar fins a la seva mort.
divendres, 3 d’abril del 2009
Exposicions Recomanades
Aquesta setmana l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi vos recomana tres exposicions molt diferents, però igualment atractives. En primer lloc, l'exposició realitzada pel col·lectiu artístic Six, en el que col·laboren Vanessa Palacios i Lucía Fraces, professora i alumna respectivament de l'Escola de Belles Arts d'Alcoi; és realitzarà a la Galeria "El Protal a l'Art" a Calp. Seguidament, senyalem l'exposició Sinèrgies Artístiques que està ocupant les sales del Centre Cultural d'Alcoi, tota una mostra multidisciplinari d'obres artístiques, fruit de l'equip docent de l'Escola d'Art i Disseny Superior d'Alcoi. I finalment, inaugurem avui al Centre Cultural Ovidi Monllor, l'exposició de Josep Sou "El Poema Cibernètic de Josep Sou o la Recerca de la Intimitat", tot un repte artístic molt interessant.