Exposicions d'Art -Maig-

Ací teniu algunes de les exposicions que hi han a Alcoi en el mes de Maig. En primer lloc, l'exposició de la secció d'expressió plàstica de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi que es va inaugurar el 28 d'Abril a l'espai expositiu del Centre Cultural d'Alcoi, a on també comparteix sala amb l'exposició "Dissenys al Llenç", organitzada per la Filà Aragonesos. El mes de Maig s'obri amb l'exposició de l'artista alcoià Orfeu Soler, que es presentarà al Forum Cafe. Aquesta exposició ens permet gaudir de les seves obres amb clares referències renaixentistes, d'un art actualitzat i personalitzat per aquest artista tan visceral. Per una altra banda, és prorroga l'exposició de David Camáñez en l'espai expositiu Arte-té, amb una bona mostra de naturaleses mortes i motius tradicionals. I finalment, s'inaugura el 8 de Maig al Club d'Amics de la UNESCO la mostra de retrats caricaturescs de l'artista alcoià Kikelín, tota una mostra de bon humor.

---------------------------------

Aquí teneis algunas de las exposiciones que se muestran en el mes de Mayo en Alcoy. En primer lugar la exposición de la sección de Expresión Plástica de la Escuela Municipal de Bellas Artes de Alcoy que se inauguró el 28 de Abril en el espacio expositivo del Centro Cultural, dónde comparte sala con la exposición "Dissenys al llenç", organizada por la Filà Aragoneses. El mes de Mayo se inicia con la exposición del artista alcoyano Orfeo Soler, que se presentará al Forum Café. Esta exposición nos permitirá disfrutar de obras con claras referencias renacentistas, un arte muy personal, de tan visceral artista. Por otro lado, se prorroga la exposición de David Camáñez en el espacio expositivo Arte-té, con una buena muestra de naturalezas muertas y motivos tradicionales. Y finalmente se inaugura el 8 de Mayo al Club de Amigos de la UNESCO la muestra de retratos caricaturescos del artista alcoyano Kikelín, toda una muestra de buen humor.

---------------------------------------------------

Here are some of the exhibits that are displayed in the month of May in Alcoy. First, the exposure of the plastic section of the Municipal School of Fine Arts in Alcoy, which opened on April 28 at the Cultural Center's exhibition space, shared hall where the exhibition "Dissenys to llenç" organized by the Aragoneses Filà. The month of May begins with the exhibition of the artist Alcoyano Orfeo Soler, presented to the Forum Café. Will allow us to enjoy this exhibition of works with clear references Renaissance art a very personal, so visceral artist. On the other hand, prolonging the exposure of David Camáñez in the exhibition Art-té with a good display of still life and traditional reasons. And finally it opens May 8 at the Club of Friends of UNESCO, the portrait shows caricatures of the artist Kikelín, a show of good humor.

Exposicions d'Art -Maig-

Taller de Gravat; Linoli

El linogravat igual que la xilografia, és una tècnica de gravat en relleu. El material que s'utilitza per a este treball, a diferència de la fusta en xilografia, és el linòleum. El linòleum (o linòleum) es compon d'arpillera recoberta amb una grossa capa de linoxina, que es fa amb oli polimeritzat mesclat amb suro mòlt i pigments. Els millors graus solen ser de color marró o gris talp. Els instruments utilitzats són el ganivet, diversos tipus de gúbies i talladors múltiples. Sobre la planxa es realitza el dibuix al llapis o es trasllada amb un calc el model que es desitja estampar, tenint en compte que la imatge estampada en el paper eixirà al revés de com s'ha dibuixat.El resultat que s'obté és de plans més llisos, ja que el linòleum no té cap textura. Es pot dir, molt més gràfics i experimentals, ja que al ser un material bla, es pot retallar i apegar sobre matrius d'un altre tipus per a donar efectes diferents en xilografies, aiguaforts, collagraphs, etc. Ací tenim a dos de les nostres alunmes experimentant amb les planxes del linoli.

---------------------------

El linograbado al igual que la xilografía, es una técnica de grabado en relieve. El material que se utiliza para este trabajo, a diferencia de la madera en xilografía, es el linóleo. El linóleum (o linóleo) se compone de arpillera recubierta con una gruesa capa de linoxina, que se hace con aceite polimerizado mezclado con corcho molido y pigmentos. Los mejores grados suelen ser de color marrón o gris topo. Los instrumentos utilizados son el cuchillo, varios tipos de gubias y cortadores múltiples. Sobre la plancha se realiza el dibujo a lápiz o se traslada con un calco el modelo que se desea estampar, teniendo en cuenta que la imagen estampada en el papel saldrá al revés de como se ha dibujado.El resultado que se obtiene es de planos más lisos, ya que el linóleum no tiene textura alguna. Se puede decir, mucho más gráficos y experimentales, ya que al ser un material blando, se puede recortar y pegar sobre matrices de otro tipo para dar efectos diferentes en xilografías, aguafuertes, collagraphs, etc. Aqui tenemos a dos de nuestras alumnas experimentando con las planchas de linoleo.

-------------------------------------------

The linoleumengraving like the woodcut, is a technique of engraving in relief. The equipment used for this work, unlike wood woodcut, linoleum is. The linoleum (or linoleum) is composed of burlap covered with a thick layer of Linoxyn, which is cured with oil mixed with ground cork and pigments. The best grades are usually brown or gray mole. The instruments used are the knife, gouges, and several types of multiple cutters. On the plate is the pencil drawing or moves with a layer model to be put, given that the image printed on paper will have as a setback drawed.The result is more planes smooth, because the linoleum does not have any texture. You can say, much more graphic and experimental, since being a soft material can be cut and pasted on other matrices to different effects in woodcuts, etchings, collagraphs, etc.Here have two our students, experiencing with plates of linoleum.

Catalegs de les exposicions

Des de 1983, ininterrompudament, al Centre Cultural d'Alcoi es mostren els treballs que han realitzat els alumnes de l'Escola. Els catalegs de totes eixes exposicions són la memòria gràfica dels alumnes que han passat per les nostres aules.

Naturaleses Mortes; Bodegons.

Un bodegó, també conegut com a naturalesa morta, és una obra d'art que representa objectes inanimats, generalment objectes quotidians que poden ser naturals (animals de caça, fruites, flors, menjar, plantes, roques o petxines) o fets per l'home (utensilis de cuina, de taula o de casa, antiguitats, llibres, joies, monedes, pipes, etc.) en un espai artifical determinat. Esta branca de la pintura se servix d'un exquisit arreglament, encant colorístic i d'una il·luminació fina per a produir un efecte de serenitat, benestar i harmonia. Amb orígens en l'antiguitat i molt popular en l'art occidental des del segle XVII, el bodegó donen a l'artista més llibertat d'acció en la col·locació d'elements de disseny dins d'una composició que altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Els bodegons, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòric en relació amb els objectes que representaven. Alguns bodegons moderns trenquen la barrera bidimensional i empren tècniques mixtes tridimensionals, i usen objectes trobats, fotografia, gràfiques generades per ordinador, així com so i vídeo. Ací tenim tres exemples,amb tres técniques diferents (tempera a l'ou, acrílic, pastel), realitzats per els nostres alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi.

----------------------------------------

Un bodegón, también conocido como naturaleza muerta, es una obra de arte que representa objetos inanimados, generalmente objetos cotidianos que pueden ser naturales (animales de caza, frutas, flores, comida, plantas, rocas o conchas) o hechos por el hombre (utensilios de cocina, de mesa o de casa, antigüedades, libros, joyas, monedas, pipas, etc.) en un espacio artifical determinado. Esta rama de la pintura se sirve de un exquisito arreglo, encanto colorístico y de una iluminación fina para producir un efecto de serenidad, bienestar y armonía. Con orígenes en la antigüedad y muy popular en el arte occidental desde el siglo XVII, el bodegón dan al artista más libertad de acción en la colocación de elementos de diseño dentro de una composición que otros géneros pictóricos como el paisaje o los retratos Los bodegones, particularmente antes de 1700, a menudo contenían un simbolismo religioso y alegórico en relación con los objetos que representaban. Algunos bodegones modernos rompen la barrera bidimensional y emplean técnicas mixtas tridimensionales, y usan objetos encontrados, fotografía, gráficas generadas por ordenador, así como sonido o video. Aquí tenemos tres ejemplos diferentes, con tres técnicas diferentes (témpera, acrilico y pastel) realizados por nuestros alumnos de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi

Pintors Alcoians; Fernando Cabrera Cantó

Fernando Cabrera Cantó, pintor i escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Deixeble de Lorenzo Casanova i condeixeble de Joaquín Sorolla a Sant Carles de València. Continua els seus estudis a Madrid amb Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda d'Isabel la Catòlica,Fill Predilecte d'Alcoi, Fill Adoptiu d'Alacant, Fill Preclar de la província.

Va desenvolupar el seu art des d'una pintura de caràcter social, naturalista, amb "argument", en els seus començaments, fins a la recreació d'escenes de costums, de tall realista, totalment impregnades del luminisme valencià d'entre els segles XIX i XX. Sens dubte, Cabrera és també un dels millors pintors de paisatges de la seua generació i excel·lent retratista.La Diputació Provincial d'Alacant li designa l'ajuda per a San Fernando de Madrid, i en 1891 i fins a 1893 el pensionat de Roma. En 1888 comença a pintar murals per els temples alcoians de Santa Maria, Sant Jordi, que encara es conserva, Sant Agustí i Sant Maure i Sant Francesc.Tota la seua carrera està plena de guardons en concursos nacionals i internacionals de pintura. Algunes obres seues son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mors in Vita, Marina (dàrsena d'Alacant), Pastora italiana, Mi dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro i Sermón soporífero. Obra escultòrica: el bust de Cervantes del passeig de Cervantes d'Alcoi i el Crist de l'esplanada de l'ermita de Polop.La casa del pavo, d'estil modernista, va ser construïda entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor amb la col·laboració de Fernando Cabrera, que la va convertir en el seu estudi.L'Ajuntament d'Alcoi en la seua col·lecció d'art conserva quadres de Cabrera destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda a l'església de Sant Jordi es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill àrab Al-Azraq (d'on prové la tradició que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra gràcies a la intervenció de l'escultor alcoià Peresejo. Fa uns anys este mural va partir una restauració no falta de polèmica. Per altra banda a la església de Sant Maure i Sant Francesc podem veure quadres de Fernando Cabrera als que els falta una bona restauració, que es trobaven en els carcanyols dels arcs de l'antic temple i que van ser arrancats de les parets abans de l'incendi del temple en la guerra civil. Posteriorment els quadros van ser mutilats per a adaptar-los als marcs en què es troben hui en dia. La temàtica és sobre la vida dels sants Maure abat i Sant Francesc de Sales.

Premis:

Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1890 per Huérfanos.
Primera medalla en l'Exposició de la Societat Econòmica d'Amics del País d'Alacant per La muerte de un santo
Encomienda d'Isabel la Catòlica pel seu quadre Náufragos.
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1899 per Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronze de la Universitat de París en 1900.
Menció honorífica en el Saló d'Artistes Francesos de París en 1902 per ¿Necesita usted modelo?
Medalla d'or per Al abismo a l'Exposició Nacional de 1906
Medalla d'or en la Exposició de San Francisco i San Diego (Califòrnia) el 1918 per el santo del abuelo.

Fernando Cabrera Cantó, pintor y escultor . (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937) Discípulo de Lorenzo Casanova y condiscípulo de Joaquín Acerola a San Carles de Valencia. Continúa sus estudios a Madrid con Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda de Isabel la Católica,Hijo Predilecto de Alcoi, Hijo Adoptivo de Alacant, Hijo Preclaro de la provincia.

Desarrolló su arte desde una pintura de carácter social, naturalista, con "argumento", en sus comienzos, hasta la recreación de escenas de costumbres, de corte realista, totalmente impregnadas de la luminosidad valenciana de entre los siglos XIX y XX. Sin duda, Cabrera es también uno de los mejores pintores de paisajes de su generación y excelente retratista.La Diputación Provincial de Alicante le designa la ayuda para San Fernando de Madrid, y en 1891 y hasta 1893 el pensionado de Roma. En 1888 comienza a pintar murales por los templos alcoyanos de Santa María, Santo Jorge, que aún se conserva, San Agustin y Sant Maure y Sant Francesc.Toda su carrera está llena de galardones en concursos nacionales e internacionales de pintura. Algunas obras suyas son Huérfanos, Naúfragos, La muerte de un santo, Mueres in Vita, Marine (dársena de Alacant), Pastora italiana, Mí dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro y Sermón soporífero. Obra escultórica: el busto de Cervantes del paseo de Cervantes de Alcoi y el Cristo de la explanada de la ermita de Polop. La casa del pavo, de estilo modernista, fue construida entre 1908-1909 por el arquitecto Vicente Pascual Pastor con la colaboración de Fernando Cabrera, que la convirtió en su estudio.EL Ayuntamiento de Alcoi en su colección de arte conserva cuadros de Cabrera destacando Morts in vita y Al Abismo. Por otra banda a la iglesia de Sant Jordi se puede admirar el mural que hizo donde se representa la muerte del caudillo árabe Al-Azraq (de donde proviene la tradición que dio pie a las fiestas de Moros y Cristianos) y que fueron salvadas durante la guerra gracias a la intervención del escultor alcoyano Peresejo. Hace unos años este mural partió una restauración no falta de polémica. Por otra banda a la iglesia de Sant Maure y Sant Francesc podemos ver cuadros de Fernando Cabrera a los que los falta una buena restauración, que se encontraban en los arcos del antiguo templo y que fueron arrancados de las paredes antes del incendio del templo en la guerra civil. Posteriormente los cuadros fueron mutilados para adaptarlos a los marcos en los que se encuentran hoy día. La temática es sobre la vida de los santos Mauro abad y San Francisco de Salas.

Premios:

Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1890 por Huérfanos.
Primera medalla en la Exposición de la Sociedad Económica de Amigos del País de Alacant por La muerte de un santo
Encomienda de Isabel la Católica por su cuadros Náufragos.
Segunda Medalla a la Exposición Nacional de 1899 por Mors in Vita.[3]
Medalla de Bronce de la Universidad de París en 1900.
Mención honorífica en el Salón de Artistas Franceses de París en 1902 por Necesita usted modelo?
Medalla de oro Para El abismo a la Exposición Nacional de 1906
Medalla de oro en la Exposición de San Francisco y San Diego (California) el 1918 por el santo del abuelo.

Història de l'Escola

Ací teniu les dos úniques fotografies que he pogut trobar sobre les antigues dependències de l'Escola. Encara que no especifica molt be el seu orige, la primera fotografia està classificada amb referència a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi, la segona, a l'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoi.

BREU HISTÒRIA DE L'ENSENYAMENT ARTÍSTIC EN ALCOI

Elaborat a partir de l'article de Josep Albert Mestre “Història de l'escola d'Art d'Alcoi”

El segle XIX.

A finals del segle XVIII i començ del XIX es va iniciar en Alcoi una forta industrialització. Les fàbriques paperes, les fundicions i el tèxtil necessitaven mà d'obra especialitzada. Per eixe motiu la Real Fabrica de Paños va crear en 1828 el “Establecimiento Científico-Artístico” va funcionar fins 1837 i es pot considerar com l'orige de l'ensenyament superior en Alcoi.

En 1855 naix la Escuela Industrial Elemental, un centre que impartia quatre anys d'estudi combinant l'ensenyament científic amb assignatures de dibuix, geometria, modelat. Al 1888 es va complementar amb una “Escuela de Artes y Oficios” El seu local es trobava a l'antic Convent de Sant Francesc, on hui està el Mercat de Sant Mateu i l'Escola Municipal de Belles Arts.

El segle XX

L'any 1901, l'escola d'Arts i Oficis es va transformar en dues institucions: “Escuela Superior de Industria”, orige de l'actua Escola Politécnica Superior d'Alcoi, i d'altra banda, la “Escuela Elemental de Industrias” Encara que les dues escoles es van fundir en una única Escola Industrial, es va mantindre una escola d'arts i oficis on s'ensenyaba dibuix artístic, modelat, pintura...

Aquesta institució funcionaria sense canvis fins 1955 quan es va reorganitzar l'ensenyament industrial. L'ensenyament artístic s'impartiria fora de l'escola industrial. És en eixe moment quan naix l'Escola Municipal de Belles Arts, per a proporcionar als estudiants de l'Escola industrial els coneixements artistics que complentaven la seua formació.

Més endavant en 1973 es crearia una Escola d'Arts i Oficis, que més tard es transformaria en l'actual Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, un pretigiós centre oficial especialitzat en formar dissenyadors professionals. Encara que molta gent confundeix les dues escoles, no tenen res a vore. L'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi és un centre educatiu depenent de l'ajuntament, que no atorga cap títol oficial i té com a objectiu proporcionar formació artística bàsica.

UNA ESCUELA CONSTREÑIDA

Artícles que han aperegut en la prensa"El Ciudad de Alcoy" aquest diumenge 19 d'Abril. Analitzen la nostra situació com escola oblidada per part del Gobern Municipal, a punt de complir en 50 aniversari de la seva creació com Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi.

Bellas Artes se rebela

La notícia de les Pancartes Reivindicatives ha eixit publicada en dos mitjans de premsa escrita, el "Periódico Ciudad de Alcoy" i el "Diario Información".

No volem ser un Fòssil

Vídeo realitzat a partir de les fotografies preses en l'Escola de Belles Arts, en el procés de creació i realització de les Pancartes reivindicatives. Tot un muntatge accelerat amenitzat am la mùsica sintetitzada de l'Overtura de Guillermo Tell, de Rossini, en la versió de "La Naranja Mecánica" de Stanley Kubrick. Esperem que us agradi.

Fotos de les Pancartes Reivindicatives (II)

Més fotografies de la realització de les pancartes reivindicatives. Si algun alumne en té més que ens les envie.

MANIFEST ARTÍSTIC REIVINDICATIU

NO QUEREMOS SER UN FÓSIL

Sobre el mercado de san Mateo se encuentra la Escuela Municipal de Bellas Artes, un centro de enseñanza artística que debería ser motivo de orgullo para todos los alcoyanos por su historia, por su singularidad y por los autores que han surgido de sus aulas. Sin embargo los alumnos del centro sentimos que la escuela está cada vez más olvidada por parte de nuestro gobierno municipal. Sentimos una gran falta de apoyo para la promoción del centro, para su adecuado desarrollo. No queremos existir como un ser que antaño tuvo vida y que ahora, aplastado por la desidia, queda petrificado en un vago recuerdo.

Las dependencias que ocupa actualmente el centro no tienen acceso para personas con problemas de movilidad, o con enfermedades que impidan la subida de escaleras. La carencia de un ascensor o de una planta baja supone que el traslado de esculturas de cierto peso deba realizarse con la ayuda de varios alumnos y con riesgo de dañar las obras. Las instalaciones no han sido objeto de ninguna reforma en los últimos lustros. Son constantes los pronblemas en la instalación eléctrica. En diciembre de 2008 dejó de funcionar la cisterna de uno de los servicios con que cuenta la primera planta y todavía no se ha reparado. Los mismos alumnos, que ocupan un reducido espacio en la buhardilla del edificio, tuvieron que sellar con espuma de polurietano un hueco del tejado por el que entraba una gran corriente de aire. La desidia que padecen las instalaciones se manifiesta incluso en la deslucida placa que sirve de rótulo de la escuela. Llegados ha este punto podemos preguntarnos ¿Quién se responsabiliza del mantenimiento del centro? Éste no es misión del profesorado, ni del alumnado. La escuela no dispone de un ayudante de centro, con el que cuenta, por ejemplo, el Conservatorio de Música. Un conserje se ocupa de la función básica de abrir y cerrar la escuela, atender al timbre y el teléfono, y diariamente acude el servicio de limpieza al centro, pero la labor de gestión administrativa y solución de incidencias no está cubierta.

El alumnado de la escuela se siente desatendido por parte del Ayuntamiento, hecho matizado por alguna visita, esporádica y testimonial, de la concejal de cultura, que siempre nos devuelve con sus palabras la ilusión efímera de que está cerca una solución definitiva al problema de espacio que padecemos.

Conocemos la difícil situación que atraviesa el municipio y el conjunto del estado, que son malos tiempos para todo y mucho más para "lo bello y lo sublime", pero somos también conscientes de que hace ya tiempo que el Ayuntamiento dispone de un proyecto presentado por la propia escuela para su ubicación en la antigua primera planta del mercado de San Mateo. Proyecto que atendía también a la necesidad de espacios de trabajo para el desarrollo de las artes con que se encuentra el importante colectivo de autores con que cuenta Alcoy. Enterrar los contenedores ante la puerta de la Escuela ha costado más de doscientos mil euros ¿Cuánto hubiera costado habilitar un aula en la primera planta del edificio del mercado? Creemos que el actual gobierno municipal ha olvidado la importancia que tiene para la sociedad de Alcoy la Escuela Municipal de Bellas Artes, como cantera de artistas y parte de nuestra rica tradición cultural.

Nota de prensa. Colectivo de alumnos de la Escuela Municipal de Bellas Artes.

NO VOLEM SER UN FÒSSIL

Sobre el mercat de sant Mateu es troba l'Escola Municipal de Belles Arts, un centre d'ensenyança artística que hauria de ser motiu d'orgull per a tots els alcoians per la seua història, per la seua singularitat i pels autors que han sorgit de les seues aules. No obstant els alumnes del centre sentim que l'escola està cada vegada més oblidada per part del nostre govern municipal. Sentim una gran falta de suport per a la promoció del centre, per al seu adequat desenvolupament. No volem existir com un ser que antany va tindre vida i que ara, esclafat per la desídia, queda petrificat en un vague record.
Les dependències que ocupa actualment el centre no tenen accés per a persones amb problemes de mobilitat, o amb malalties que impedisquen la pujada d'escales. La carència d'un ascensor o d'una planta baixa suposa que el trasllat d'escultures de cert pes haja de realitzar-se amb l'ajuda de diversos alumnes i amb risc de danyar les obres. Les instal·lacions no han sigut objecte de cap reforma en els últims lustres. Són constants els problemes en la instal·lació elèctrica. Al desembre del 2008 va deixar de funcionar la cisterna d'un dels servicis amb què compta la primera planta i encara no s'ha reparat. Els mateixos alumnes, que ocupen un reduït espai en el porxe de l'edifici, van haver de segellar amb bromera de polurietano un buit de la teulada pel qual entrava un gran corrent d'aire. La desídia que patixen les instal·lacions es manifesta inclús en la deslluïda placa que servix de rètol de l'escola. Arribats hi ha este punt podem preguntar-nos qui es responsabilitza del manteniment del centre? Este no és missió del professorat, ni de l'alumnat. L'escola no disposa d'un ajudant de centre, amb el que compta, per exemple, el Conservatori de Música. Un conserge s'ocupa de la funció bàsica d'obrir i tancar l'escola, atendre al timbre i el telèfon, i diàriament acudix el servici de neteja al centre, però la labor de gestió administrativa i solució d'incidències no està coberta.
L'alumnat de l'escola se sent desatés per part de l'Ajuntament, fet matisat per alguna visita, esporàdica i testimonial, de la regidor de cultura, que sempre ens torna amb les seues paraules la il·lusió efímera de què està prop una solució definitiva al problema d'espai que patim.
Coneixem la difícil situació que travessa el municipi i el conjunt de l'estat, que són mals temps per a tot i molt més per a "el bell i sublim", però som també conscients que fa ja temps que l'Ajuntament disposa d'un projecte presentat per la pròpia escola per a la seua ubicació en l'antiga primera planta del mercat de Sant Mateu. Projecte que atenia també a la necessitat espais de treball per al desenvolupament de les arts amb què es troba l'important col·lectiu d'autors amb què compta Alcoi. Soterrar els contenidors davant de la porta de l'Escola ha costat més de dos-cents mil euros Quant haguera costat habilitar un aula en la primera planta de l'edifici del mercat? Creiem que l'actual govern municipal hi ha oblidat la importància que té per a la societat d'Alcoi l'Escola Municipal de Belles Arts, com a planter d'artistes i part de la nostra rica tradició cultural.

Nota de premsa. Col·lectiu d'Alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi.

Procés de realització de les Pancartes

Ja fa molt de temps que l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi pateix d'un abandó sistemàtic per part del Govern Municipal. No valoren suficientment la llavor cultural que realitza l'Escola, o aixó ens fan veure. Per aquesta raó el Col·lectiu d'Alumnes pensem que les accions fantasmes per part de Govern Municipal són una forma de menysprear la nostra cultura, en nostre art i la nostra identitat com a Institució Artística. Ací teniu el procés de realització de les pancartes reivindicatives amb el missatge "NO VOLEM SER UN FÒSSIL".

Dibuix del Cos Humà al Natural

Durant el mes de Març, els alumnes de l'Escola de Belles Arts em treballat el Dibuix del cos humà al Natural.

L'estudi de les formes, de la proporció, del clarobscur, són tot un repte, ja que constitueixen el punt més àlgid en el dibuix al Natural. l'Elecció de la tècnica gràfica va ser d'elecció del propi alumne, alguns alumnes van elegir carbó, altres la sanguina o el sèpia, però sempre conservant el fi fonamental d'aquestos estudis del natural, la sintetització de les formes i el moviment de la figura. Per aquesta raó, us ensenyem alguns dels treballs realitzats, ja que les tres setmanes de dibuix han donat per a molt. Esperem els vostres comentaris.

Pintors Alcoians; Emilio Sala

Cada setmana el blog de l'Escola de Belles Arts d'Alcoi recordarà a un pintor alcoià, difonen d'aquesta manera el patrimoni artístic del nostre poble. Iniciem aquest recorregut amb un del pintors més coneguts, Emilio Sala.
Emilio Sala va nàixer a Alcoi en 1850 y va morir en 1910 a Madrid. La seva formació la va rebre a València, on va estudiar amb el seu cosí y tutor Plácido Francés, en l'Escola Superior de Belles Arts de San Carles. En 1871 va participar per primera vegada en l'Exposició Nacional de Belles Arts, on obtinguí la segona medalla. Set anys després assolí la primera medalla en aquest certamen. Va començar a donar-se a coneixer internacionalment a partir de 1884, darrere del seus viatges a Roma i a Paris. l'acadèmia de Roma el nomenà membre de mèrit, en Munich el van premiar amb la Creu de San Miquel i en Berlin amb la medalla d'or de l'exposició de 1891. En 1889 va rebre la seva segona medalla en l'Exposició Universal de París. A Espanya li concediren la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel La Catòlica.
Moltes de les seves obres es publicaren en la revista "Blanco y Negro" i va il·lustrar alguns dels "Episodios Nacionales de Benito Peréz Galdós". El modernisme va marcar els seus últims treballs, com la representació de "El Corral de la Pacheca" en el teló de boca del Teatre Romea de Murcia o de la decoració dels principals salons del Casino de Madrid, en els quals estava treballant quan morí el 14 d'abril de 1910. En 1906 publicà el asaig "La gramàtica del Color" que es va convertir en el manual de referència per als pintors de l'època. L'èxit d'aquesta publicació féu que l'Escola de Belles Arts de San Fernando creara la Càtedra "Teoría y Estética del color" que l'artista alcoià va desenvolupar fins a la seva mort.

Exposicions Recomanades

Aquesta setmana l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi vos recomana tres exposicions molt diferents, però igualment atractives. En primer lloc, l'exposició realitzada pel col·lectiu artístic Six, en el que col·laboren Vanessa Palacios i Lucía Fraces, professora i alumna respectivament de l'Escola de Belles Arts d'Alcoi; és realitzarà a la Galeria "El Protal a l'Art" a Calp. Seguidament, senyalem l'exposició Sinèrgies Artístiques que està ocupant les sales del Centre Cultural d'Alcoi, tota una mostra multidisciplinari d'obres artístiques, fruit de l'equip docent de l'Escola d'Art i Disseny Superior d'Alcoi. I finalment, inaugurem avui al Centre Cultural Ovidi Monllor, l'exposició de Josep Sou "El Poema Cibernètic de Josep Sou o la Recerca de la Intimitat", tot un repte artístic molt interessant.