Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Books libros llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Books libros llibres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de maig del 2011

Catedrales. Miguel Sobrino

El dibuixant i escultor Miguel Sobrino, al seu llibre CATEDRALES fa un interessantíssim recorregut per la història de les més importants catedrals espanyoles, fent un relat del naixement, la construcció, les restauracions i fets històrics més destacats d'aquestos grans edificis medievals i renaixentistes.
El propi Miguel Sobrino ha fet totes les il·lustracions, fent un gran treball com a dibuixant, i també com a escritor, ja que es tracta d'un llibre molt agradable de llegir.


El dibujante y escultor Miguel Sobrino, en su libro CATEDRALES hace un interesantísimo recorrido por la historia de las más importantes catedrales españolas, contando el nacimiento, la construcción, las restauraciones y hechos históricos más destacados de estos grandes edificios medievales y renacentistas.
El propio Miguel Sobrino ha realizado todas las ilustraciones, haciendo un gran trabajo como dibujante, y también como escritor, ya que se trata de un libro muy agradable de leer.


dimecres, 23 de juny del 2010

Història del Art per E.H. Gombrich,


Gombrich, E.H., La historia del arte, Editoral Debate 1997

S'han escrit milers de llibres sobre història de l'art, des de tot tipus de plantejaments, però pocs són tan didàctics i agradables de llegir com el que va escriure E.H. Gombrich. Un llibre molt agradable de llegir, molt clar i fàcil d'entendre. Encara que impressiona la quantitat de pàgines del llibre, enganxa moltíssim, es llig com si fora una novela, però amb l'avantatge de que permet aprendre molt sobre l'art, des de la prehistòria fins mitjans del segle XX.

Se han escrito miles de libros sobre historia del arte, desde todo tipo de palnteamientos, pero pocos son tan didacticos y agradables de leer como el que escribió E.H. Gombrich. Un libro muy agradable de leer, muy claro y fácil de entender. Aunque impresiona la cantidad de páginas del libro, engancha muchísimo, se lee como si fuera una novela, pero con la ventaja de que permite aprender mucho sobre el arte, desde la prehistoria hasta mediados del siglo XX.

Pots trobar-lo en format PDF en:
Puedes encontrarlo en formato PDF en:

Arte en clave de historia





dijous, 22 d’octubre del 2009

UN MÉTODE INTERESSANT PER APRENDE A DIBUIXAR

Carmina, professora de l'Escola Municipal de Belles Arts, ens ha recomanat un llibre per millorar en dibuix: "Aprender a dibujar, un método garantizado" està escrit per Betty Edwards i publicat per l'editorial Hermann Blume, planteja una idea molt interessant: utilitzar la part dreta del cervell ( la que controla les percepcions espacials) per a dibuixar millor. L'autora es plantejà per què algunes persones tenen capacitat per a dibuixar millor que la resta. Quan alguns dels seus alumnes li preguntaben que feia mentre pintava, la seua resposta era: "no hago más que mirar las cosas" Després de molts anys intentant ensenyar dibuix als seus alumnes ha arribat a crear un interessant métode molt útil per a totes les persones interesades en el dibuix.
Més informació: Aprender a dibujar


Carmina, profesora de la Escuela Municipal de Bellas Artes, nos ha recomendado un libro para mejorar en dibujo: "Aprender a dibujar, un método garantizado" escrito por Betty Edwards y publicado por Hermann Blume, plantea una idea muy interesante: utilizar la parte derecha del cerebro ( la que controla las percepciones espaciales) para dibujar mejor. La autora se planteó por que algunas personas tienen una capacidad para dibujar mejor que el resto. Cuando algunos de sus alumnos les preguntaban que hacia mientras pintava, su respuesta era: "no hago más que mirar las cosas" Después de muchos años intentando enseñar dibujo a sus alumnos ha llegado a crear un interesante método muy útil para todas las personas interesadas en el dibujo.
Mas información: Aprender a dibujar

dimarts, 29 de setembre del 2009

Escriptors Alcoians; Juan Gil-Albert (part I)


L'Art implica molt més que pintura...el teatre, la dansa, la poesia...tot forma part de la nostra cultura. Amb aquesta secció anirem descobrint alguns dels escriptors més reconeguts d'Alcoi, i que sense cap dubte, alguns no coneixeran.

**

El arte es mucho más que pintura...el teatro, la danza, la poesía...todo forma parte de nuestra cultura. Con esta sección descubriremos algunos de los escritores más reconocidos de Alcoi, y que sin lugar a dudas, allgunos no conoceran.

**

JUAN GIL -ALBERT



Juan Gil-Albert, oli de Enrique Climent




Antic Carrer Polavieja, avui San Llorenç




Naixque en Alcoy el 1 d’abril de 1904 en el carrer Polavieja nº 4 (hui Carrer Sant Llorenç). La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.
En 1912 es traslada en la seua familia a Valencia ciutat, a on son pare monta un almagasen de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d’Escolapis. Realisa l’examen d’ingres al bachillerat en l’Institut Lluis Vives de Valencia.

Entrada a la casa d'estiu d'El Salt


En l’any del trasllat a Valencia son pare acabà la construccio d’una casa en El Salt, a uns kilometros d’Alcoy, parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per Azorín i Miro te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les comarques alacantines.
Vista del vonjunt arquitectònic d'El Salt

Acaba el bachillerat en 1920 i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despres, en 1922, decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

**

JUAN GIL-ALBERT




Juan Gil-Albert


Nació en Alcoy el 1 de abril de 1904 en la calle Polavieja nº 4 (hoy Calle Santa Lorenzo). La casa era propiedad de sus padres y en la planta baja se abría un taller de ferretería como negocio familiar.
En 1912 se traslada con su familia a Valencia ciudad, a donde su padre monta un almacén de ferretería. Ingresa como a interno en el colegio de Escolapios. Reácima el examen de ingreso a bachillerato en el Instituto Lluis Vives de Valencia.
La casa de Gil-Albert al Salt, aviu està restaurant-se

En el año del traslado a Valencia su padre acaba la construcción de una casa en El Salt, a unos kilometros de Alcoy, parage fabuloso, en el que había asentado un viejo molino y donde Gil-Albert escribiría grande parte de su obra, que está llena de referencias -directas o indirectos- al Salt. Todo el estusiasmo de Gil-Albert por Azorín y Miro tiene sus fuentes en esta devoción compartida por la tierra de las montañas de las comarcas alicantinas.
El Salt amb tot el seu esplendor.

Acaba el bachillerato en 1920 y se matricula en las facultades de Derecho y Filosofía y Letras. Poco después, en 1922, decide abandonar sus estudios y dedicarse a escribir, lo que no gusta a sus padres.



diumenge, 27 de setembre del 2009

Llibres recomanats

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona 1939) és el catedràtic d'Estètica a la facultad d'arquitectura de la UPC, ha estat professor a les universitats de Harvard, Berkeley i Nova Iork. Ha escrit una extensa obra sobre la filosofia de l'art i l'estètica. El seu llibre més conegut és "El arte ensimismado" En ell explica, de manera comprensible, com i per què, la pintura evolucionà des de l'art figuratiu fins a l'abstracció. És un llibret curt, que per a ser un assaig de filosofia de l'art és relativament facil de llegir i d'entendre i que pot ajudar a totes aquelles persones que estiguen interessats per l'art del nostre temps.


Xavier Rubert de Ventós (Barcelona 1939) es el catedrático de Estética a la facultad de arquitectura de la UPC, ha sido profesor a las universidades de Harvard, Berkeley y Nueva York. Ha escrito una extensa obra sobre filosofia del arte y de la estética. Su libro mas conocido es "El arte ensimismado" En el explica, de manera comprensible, como y por que la pintura evolucionó desde el arte figurativo a la abstracción. Es un librito corto, que para ser un ensayo de filosofia del arte es relativamente facil de leer y de entender, y que puede ayudar a todas aquellas personas que esten interesadas por el arte de nuestro tiempo.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Llibres Recomanats....


Leonardo de Vinci (1452-1519) va deixar constància del seu il·limitat interés pel coneixement de la naturalesa i de l'art en una ingent massa d'escrits i dibuixos. Entre ells destaquen els dedicats a l'art de la pintura, sobre el qual projectava redactar un tractat que mai va arribar a realitzar. Va ser probablement Francesco Melzi, l'amic i deixeble que va heretar els seus manuscrits, qui va compilar, cap a 1550, l'antologia coneguda com a Tractat de pintura (el Codex Urbinas 1270), fonamental, a pesar dels seus greus defectes, per la fidel transmissió del pensament de Leonardo i perquè reproduïa nombrosos fragments d'originals hui perduts. Després de la mort de Melzi els manuscrits van patir una lamentable dispersió i alguns van desaparéixer per sempre. El còdex compilat per Melzi va romandre inèdit, però van circular algunes còpies, un poc reduïdes i retocades, una de les quals, realitzada en el segle XVII (el Codex Barberinus 832), responia al projecte de Cassiano Dal Pozzo d'imprimir el Tractat amb il·lustracions de Poussin.





Leonardo de Vinci (1452-1519) dejó constancia de su ilimitado interés por el conocimiento de la naturaleza y del arte en una ingente masa de escritos y dibujos. Entre ellos destacan los dedicados al arte de la pintura, sobre el que proyectaba redactar un tratado que nunca llegó a realizar. Fue probablemente Francesco Melzi, el amigo y discípulo que heredó sus manuscritos, quien compiló, hacia 1550, la antología conocida como Tratado de pintura (el Codex Urbinas 1270), fundamental, a pesar de sus graves defectos, por la fiel transmisión del pensamiento de Leonardo y porque reproducía numerosos fragmentos de originales hoy perdidos. Tras la muerte de Melzi los manuscritos sufrieron una lamentable dispersión y algunos desaparecieron para siempre. El códice compilado por Melzi permaneció inédito, pero circularon algunas copias, algo reducidas y retocadas, una de las cuales, realizada en el siglo XVII (el Codex Barberinus 832), respondía al proyecto de Cassiano dal Pozzo de imprimir el Tratado con ilustraciones de Poussin.




Leonardo da Vinci (1452-1519) expressed his interest in the unlimited knowledge of nature and art in a huge mass of writings and drawings. Among them are dedicated to the art of painting, which was planning to draft a treaty that was never done. It was probably Francesco Melzi, his friend and disciple, who inherited his manuscripts, who compiled, to 1550, the anthology known as the Treaty of paint ... to translate more, use the Google translator...