Els Ossos de Casanova

He trobat aquesta singular notícia del "Seminario de Información, Arte y Letras- Ciudad-", del trasllat dels ossos del Pintor Alcoià Lorenzo Casanova des del cementeri de San Blas d'Alacant al cementeri d'Alcoi;

"Ja tenim a Casanova en el nostre Cementeri"

-Resum dels actes del Diumenge, amb motiu del trasllat de les restes del il·lustre PINTOR-

Alcoi, 24 Febrer de 1959

-----------------------------

Los HUESOS de Casanova

He encontrado esta noticia "tan singular" en el "Seminario de Información, Artes y Letras- Ciudad-", del traslado de los huesos del Pintor Alcoyano Lorenzo Casanova, desde el Cementerio de San Blas de Alicante al Cementerio de Alcoy;

"Ya tenemos a Casanova en nuestro Cementerio"

-Resumen de los actos del domingo, con motivo del traslado de los restos del insigne PINTOR-

Alcoy, 24 Febrero de 1959

-----------------------------

The BONES of Casanova

I found this news "unique" in the "Seminar on Information, Arts and Letters-Ciudad", the relocation of the bones Alcoyano Painter Lorenzo Casanova, from the Alicante'sCemetery of San Blas to the Cemetery of Alcoy ;

"We have a Casanova in our Cementery"

Summary of events on Sunday, due to the relocation of the remains of the great painter -

Alcoy, February 24, 1959

Alcoi en Blanc i Negre

Gustave Doré...a Alcoi

Las famosas Fiestas de San Jorge vistas por el grabador e ilustrador Gustave Doré.

Retrato de Gustave Doré.

Algunas costumbres entorno a las Fiestas de San Jorge del Alcoy de 1863.

El que no sap molta gent es l'estança a Alcoi del Baró Charles Davillier y Gustave Doré. Cal recordar que Paul Gustave Doré va ser un artista, gravador e il·lustrador de gran importància, realitzàn obres per a il·lustrar la Divina Comèdia, El Quixot, etc...Davillier y Doré apleguen a Alcoi en els dies inicials de les festes georgines, en 1863, i es queden entre nosaltres atrets pel renom de les Festes de Moros y Cristians. Doré realitza uns dibuixos esplèndids, inaudits, i Davillier s'encarregarà de descriure el que presencien: "El dia que aplegarem a Alcoi -diu-, la ciutat presentava un aspecte desacostumat; els habitants anaven i tornaven molt afaenats; ací i allà es formaven grups i es xarrava amb molta animació que anunciava alguna cosa extraodinaria que es preparava a Alcoi...Curiosos per saber la solució de l'enigma ens vam arrimar a un grup i els vam preguntar, que passava...¡Com!, ens va respondre un d'ells, no sabeu llavors que es la festa de Sant Jordi i que demà comença la fira d'Alcoi?
-----------------------

Gustave Doré...en Alcoy

Lo que no sabe mucha gente es que el barón Charles Davillier y el grabador Gustave Doré estubieron de paso en Alcoy. Cabe recordar que gustavo Doré fue un reputado artista, ilustrador y grabador, que realizó diversas obras ilustradas para la Divina Comedia, Don Quijote, etc... Davillier y Doré llegan a Alcoy en los días iniciales de los festejos georginos, en 1863, y se quedan entre nosotros atraídos por la fama de los Moros y cristianos de Alcoy. Doré realiza unos dibujos espléndidos, inauditos diríase, y Davillier se encargará de describir cuanto ambos presencian; "El día que llegamos a Alcoy -dice-, la ciudad presentaba un aspecto desacostumbrado: los habitantes iban y venían muy atareados; acá y allá se formaban grupos y se charlaba con una animación que anunciaba que algo extraudinario se preparaba...Curiosos por saber la solución del enigma nos acercamos a un grupos y preguntamos porqué era todo aquel movimiento: ¡Cómo!, nos respondió uno de los habitantes, ¿no sabéis entonces que es la fiesta de San Jorge y que mañana comienza la feria de Alcoy?

L'interior de la Església de Sant Maure i San Francesc

Per mitjà de la disposició d'amplis vans esbocats en el tambor de la volta central, sobre el creuer s'aconseguix una gran llum zenital. En un efecte escenogràfic els elements interns del temple, les imatges, les piles i púlpits, són il·luminats per un feix de llum segons l'hora i l'estació de l'any. La combinació de vidres amb tint verdós i vidres incolors tamisa la llum, aportant una especial intimitat a l'ambient. Junt amb la llum zenital que inunda tot l'espai feixos de llum directa tensen l'espai. Feixos procedents de les vidrieres laterals i dels mateixos finestrals del creuer.
----------------------------

Interior de la Iglesia de San Mauro y San Francisco

Mediante la disposición de amplios vanos abocinados en el tambor de la bóveda central, sobre el crucero se logra una gran luz cenital. En un efecto escenográfico los elementos internos del templo, las imágenes, las pilas y púlpitos, son iluminados por un haz de luz según la hora y la estación del año. la combinación de cristales con tinte verdoso y cristales incoloros tamiza la luz, aportando una especial intimidad al ambiente. Junto a la luz cenital que inunda todo el espacio haces de luz directa tensan el espacio. Haces procedentes de las vidrieras laterales y de los mismos ventanales del crucero.

--------------------------------

Inside Church of San Mauro and San Francisco

Through the provision of large openings in the drum abocinados of the central dome, the cruise is done on a large daylight. In effect the internal setting of the temple, images, batteries and pulpits, are illuminated by a beam of light depending on the time and season. the combination of glass with dye crystals screened green light, providing a special intimacy to the environment. Along with the daylight that floods the space light beams directly tense space. Beams from the windows and side windows of the cruise.

Església de Sant Maure i Sant Francesc -història 2º part-

Durant la República, la corporació municipalva decidir utilitzar el terreny on s'assentava l'església per a edificar un mercat o un institut. Durant la confiscació de l'edifici va ser assaltat per la multitud, que li va ocasionar múltiples desperfectes i va incendiar el cor i altres dependències. Posteriorment, durant la Guerra Civil l'església va ser demolida.

----------------------

Durante la República, la corporación municipal decidió utilizar el terreno donde se asentaba la iglesia para edificar un mercado o un instituto. Durante la confiscación del edificio fue asaltado por la multitud, que le ocasionó múltiples deperfectos e incendió el coro y otras dependencias. Posteriormente, durante la Guerra Civil la iglesia fue demolida.

Finalitzada la guerra, el 6 de novembre de 1941 es constituïx la junta de Reconstrucció del temple de la Reial parròquia de sant Maur i San Francisco, amb l'objectiu d'erigir un nou temple. Fins a 1956 les activitats parroquials es desenvoluparan en l'església de les Esclaves, en el carrer Goya. El pressupost del Projecte ascendia a 6.385.123,50 pessetes, una respectable quantitat de diners per als temps que corrien. El projecte original de la nova església es deu a l'arquitecte, enginyer i urbanista, Cèsar Cort Botí i la direcció de l'obra a l'arquitecte joaquin Aracil Aznar. Cort concep l'edifici en planta de creu llatina, amb una gran nau central, al mig de la qual erigirà l'altar major. Al seu torn, l'ampli creuer el cobrirà amb una cúpula que descansa sobre petxines. Mentres que la torre la situa exempta, en un lateral. El domini de la llum és l'element principal de l'obra. Architectura sine Luce nulla architectura est. La llum, com a matèria que arquitectes com Bernini o Li Corbusier van tractar amb mestria, està present en este temple com en cap altre d'Alcoi.

---------------------------------------

Historia de la Iglesia de San Mauro y San Francisco -2ºparte-

Finalizada la guerra, el 6 de noviembre de 1941 se constituye la junta de Reconstrucción del Templo de la Real Parroquía de san Mauro y San Francisco, con el objetivo de erigir un nuevo templo. Hasta 1956 las actividades parroquiales se desarrollarán en la iglesia de las Esclavas, en la calle Goya. El presupuesto del Proyecto ascendía a 6.385.123,50 pesetas, una respetable cantidad de dinero para los tiempos que corrían. El proyecto original de la nueva iglesia se debe al arquitecto, ingeniero y urbanista, César Cort Botí y la dirección de la obra al arquitecto joaquin Aracil Aznar. Cort concibe el edificio en planta de cruz latina, con una gran nave central, en medio de la cual erigirá el altar mayor. A su vez, el amplio crucero lo cubrirá con una cúpula que descansa sobre pechinas. Mientras que la torre la situa exenta, en un lateral. El dominio de la luz es el elemento principal de la obra. Architectura sine luce nulla architectura est. la luz, como materia que arquitectos como Bernini o Le Corbusier trataron con maestría, está presente en este templo como en ningún otro de Alcoy.

---------------------------------------

History of the Church of San Mauro and San Francisco-2nd part

During the Republic, the city council decided to use the land where the church stood to build a market or an institute. During the seizure of the building was assaulted by the crowd, which caused multiple deperfectos fire and the choir and other units....Use the translator to translate the rest.

En l'Estudi de...Fernando Cabrera Cantó

Inaugurem aquesta secció anomenada "En l'Estudi de..." per a descobrir els espais de creació més íntims dels artistes; els estudis. Aquests espais de gestació , d'incubació d'idees i de parts físics i matèrics que donen forma a cada artista. Com és lógic iniciarem el recorregut d'aquests estudis amb espais passats de la nostra història, que molts no coneixen... o que simplement han sigut deixats a la deriva. És el cas de l'arxiconegut pintor Fernando Cabrera, pintor de pinzellada burgesa i màxim representant de l'estela "sorollista" en el nostre poble. Així, com la seva pintura té una vessant classicista, el seu estudi no és menys. Tapissos, escultures, i quadres disposats amb un ordre quasi barroc, "d'horror vacui", tot disposat per a reunions, pintura, i xarrades entre l'alta elit de l'Alcoi del s.XIX.

------------------------

En el Estudio de...Fernando Cabrera Cantó

Inauguramos esta sección llamada "En el Estudio de..." para descubrir los espacios de creación más íntimos de los artistas; los estudios. Estos espacios de gestación , de incubación de ideas y de partos físicos y matéricos que dan forma a cada artista. Como es lógico iniciaremos el recorrido de estos estudios con espacios pasados de nuestra historia, que muchos no conocen... o que simplemente han sido dejados a la deriva. Es el caso del archiconocido pintor Fernando Cabrera, pintor de pincelada burguesa y máximo representante de la estela "sorollista" en nuestro pueblo. Así, como su pintura tiene una vertiente clasicista, su estudio no es menos. Tapices, esculturas, y cuadros dispuestos con un orden casi barroco, "de horror vacui", todo dispuesto para reuniones, pintura, y charlas entre la alta élite del Alcoi del s.XIX.

-----------------------------

In the study of ...Fernando Cabrera Cantó

Open this section called "The Study of ..." to discover the most intimate spaces created by the artists; studies. These spaces of gestation, incubation of ideas and physical and subjects that shape each artist. Obviously begin the journey of these past studies with spaces in our history that many do not know ... or who have simply been left to drift. This is the case of Fernando Cabrera well Know painter, painter of bourgeois stroke and the highest representative of the wake "Sorolla" in our town. So, as your painting has a classicist, his study is no less. Tapestries, sculptures, paintings and almost ready to order a Baroque "horror vacui, all ready for meetings, painting, and talks between the high elite of Alcoi s.XIX.

El seu estudi estava situat en l'interior de la Casa del Pavo, flanquejada per un jardí i un minaret neomudèjar, tot al gust de l'època.

---------------------

Su estudio estaba situado en el interior de la Casa del Pavo, flanqueada por un jardín y un alminar neomudejar, todo algusto de la época.

---------------------

Their study was situated within the Peacock House, flanked by a garden and a minaret Neomudejar, algusto all of the time.

Església de Sant Maure i Sant Francesc I -història-

Coincidint amb les jornades de dibuix en la cúpula de Sant Maure i San Francesc, realitzarem un xicotet seguiment històric d'esta parròquia que comprendrà des dels seus inicis com a convent de Franciscans fins a la creació del nou temple.

"La parròquia de Sant Maure deu el seu origen a l'antic convent que els Franciscans tenien a Alcoi. Els frares van vindre a la ciutat a mitjan s.XVI. Primer es van instal·lar als afores, en l'ermita de Sant Roc que estava junt amb l'antic quarter d'infanteria, si bé poc després van edificar un nou convent en la plaça dels Eres. En la Guerra de Successió l'edifici va quedar destruït pel que van decidir edificar un nou convent junt amb l'ermita de Sant Maur, que estava on s'assenta hui en dia l'actual parròquia. En 1835 el convent va ser desamortitzat i els frares exclaustrats. Les seues dependències van passar a ser propietat municipal. L'Ajuntament va convertir el seu hort en un jardí públic -l'actual Glorieta-, i les altres dependències van servir per a albergar la presó, els jutjats, i una escola. La ciutat creixia pel que en 1842 Baldomero Esparter va concedir a Alcoi una segona parròquia, que es va instal·lar en l'església del convent dels Franciscans, que era d'estil xorigueresc. El seu altar major es va restaurar en 1888 i en anys successius es va restaurar la resta del temple. En 1921 l'arquitecte Joaquín Aracil va projectar una reforma exterior del temple. En eixa mateixa dècada es va dur a terme la depuració formal de l'interior de l'església de Sant Agustí. Eren temps favorables als estils historicistes, pel que Joaquín Aracil traçarà una nova fatxada barroca per a l'església de Sant Maure i San Francesc.

Extracte del dossier commemoratiu del 50 aniversari del Nou temple de Sant Maure i San Francesc.

--------------------------

Iglésia de San Mauro y San Francisco I -historia-

Coincidiendo con las jornadas de dibujo en la cúpula de San Muaro y San Francisco, vamos a realizar un pequeño seguimiento histórico de esta parroquía que abarcará desde sus inicios como convento de Franciscanos hasta la creación del nuevo Templo.

"La parroquia de San Mauro debe su origen al antiguo convento que los Franciscanos tenían en Alcoy. Los frailes vinieron a la ciudad a mediados del s.XVI. Primero se instalaron a las afueras, en la ermita de San Roc que estaba junto al antiguo cuartel de infantería, si bien poco después edificaron un nuevo convento en la plaça de les Eres. En la Guerra de Sucesión el edificio quedó destruido por lo que decidieron edificar un nuevo convento junto a la ermita de San Mauro, que estaba donde se asienta hoy en día la actual parroquia. En 1835 el convento fue desamortizado y los frailes exclaustrados. Sus dependencias pasaron a ser propiedad municipal. El Ayuntamiento convirtió su huerto en un jardín público -la actual Glorieta-, y las otras dependencias sirvieron para albergar la cárcel, los Juzgados, y una escuela. La ciudad crecía por lo que en 1842 Baldomero Espartero concedió a Alcoy una segunda parroquia, que se instaló en la iglesia del convento de los Franciscanos, que era de estilo churrigueresco. Su altar mayor se restauró en 1888 y en años sucesivos se remozó el resto del templo. En 1921 el arquitecto Joaquín Aracil proyectó una reforma exterior del templo. En esa misma década se llevó a cabo la depuración formal del interior de la iglesia de San Agustín. Eran tiempos favorables a los estilos historicistas, por lo que Joaquín Aracil trazará una nueva fachada barroca para la iglesia de San Mauro y San Francisco.

Extracto del dossier conmemorativo del 50 aniversario del Nuevo Templo de San Mauro y San Francisco.

-------------------------

Church of San Francisco and San Mauro I -history-

Coinciding with the conference drawing on the dome of San Francisco and San Mauro, let's make a small historical tracking of covering this parish from its beginnings as a Franciscan convent until the new church .

"The church of San Mauro owes its origin to the Franciscan convent that was in Alcoy. The friars came to town in the middle of XVI century. First settled in the outskirts, in the chapel of San Roc who was with the old infantry barracks, but soon after they built a new convent in the Plaça de les Eres. In the War of Succession the building was destroyed so they decided to build a new convent next to the Hermitage of San Mauro..."Use the Google translator to translate the rest.

Cementeri d'Alcoi

El cementeri de Sant Antoni Abad situat en la carretera a la Font Roja, en el terme municipal d'Alcoi (província d'Alacant, Espanya) va ser construït en el segle XIX amb projecte de l'enginyer Enrique Vilaplana Juliá.
Es tracta d'un cementeri que presenta una tipologia poc habitual ja que compta amb galeries subterrànies perimetrales semblants a catacumbes amb nínxols als costats, ben ventilades i amb il·luminació natural. Així mateix, es planteja en el seu conjunt com una ciutat dels morts, seguint prototips academicistes del segle XIX.
Les galeries estan construïdes en pedra i formades per arcs diafragma. Conta també amb patis on se situen sepultures de terra i panteons d'estils neogòtic i modernista, on destaquen les escultures de les tombes familiars de Gisbert i Carbonell o la del pintor Cabrera, així com el Panteó d'Alcoians il·lustres.

-------------------------------------------
Cementerio de Alcoy

El cementerio de San Antonio Abad situado en la carretera a la Font Roja, en el término municipal de Alcoy (Provincia de Alicante, España) fue construido en el siglo XIX con proyecto del ingeniero Enrique Vilaplana Juliá.
Se trata de un cementerio que presenta una tipología poco habitual ya que cuenta con galerías subterráneas perimetrales semejantes a catacumbas con nichos a los lados, bien ventiladas y con iluminación natural. Así mismo, se plantea en su conjunto como una ciudad de los muertos, siguiendo prototipos academicistas del siglo XIX.
Las galerías están construidas en piedra y formadas por arcos diafragma. Cuenta también con patios donde se sitúan sepulturas de tierra y panteones de estilos neogótico y modernista, donde destacan las esculturas de las tumbas familiares de Gisbert y Carbonell o la del pintor Cabrera, así como el Panteón de Alcoyanos Ilustres.

--------------------------------

Cementery of Alcoy

The cemetery of San Antonio Abad on the road to the Font Roja, in the municipality of Alcoy (Alicante Province, Spain) was built in the nineteenth century with the project engineer Enrique Juliá Vilaplana. This is a cemetery that has a rare type which has a similar perimeter underground catacombs with niches on either side, and well ventilated with natural lighting. It arises as a whole as a city of the dead, according to nineteenth-century academic prototypes. The galleries are built of stone and arches formed by diaphragm. It also has patios where graves are located on land and vaults of Gothic and modernist styles, which include the sculptures of the tombs of relatives and Gisbert Carbonell Cabrera or the painter, as well as the Pantheon of Illustrious Alcoyanos.

Història de l'Escola

Ací teniu les dos úniques fotografies que he pogut trobar sobre les antigues dependències de l'Escola. Encara que no especifica molt be el seu orige, la primera fotografia està classificada amb referència a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi, la segona, a l'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoi.

BREU HISTÒRIA DE L'ENSENYAMENT ARTÍSTIC EN ALCOI

Elaborat a partir de l'article de Josep Albert Mestre “Història de l'escola d'Art d'Alcoi”

El segle XIX.

A finals del segle XVIII i començ del XIX es va iniciar en Alcoi una forta industrialització. Les fàbriques paperes, les fundicions i el tèxtil necessitaven mà d'obra especialitzada. Per eixe motiu la Real Fabrica de Paños va crear en 1828 el “Establecimiento Científico-Artístico” va funcionar fins 1837 i es pot considerar com l'orige de l'ensenyament superior en Alcoi.

En 1855 naix la Escuela Industrial Elemental, un centre que impartia quatre anys d'estudi combinant l'ensenyament científic amb assignatures de dibuix, geometria, modelat. Al 1888 es va complementar amb una “Escuela de Artes y Oficios” El seu local es trobava a l'antic Convent de Sant Francesc, on hui està el Mercat de Sant Mateu i l'Escola Municipal de Belles Arts.

El segle XX

L'any 1901, l'escola d'Arts i Oficis es va transformar en dues institucions: “Escuela Superior de Industria”, orige de l'actua Escola Politécnica Superior d'Alcoi, i d'altra banda, la “Escuela Elemental de Industrias” Encara que les dues escoles es van fundir en una única Escola Industrial, es va mantindre una escola d'arts i oficis on s'ensenyaba dibuix artístic, modelat, pintura...

Aquesta institució funcionaria sense canvis fins 1955 quan es va reorganitzar l'ensenyament industrial. L'ensenyament artístic s'impartiria fora de l'escola industrial. És en eixe moment quan naix l'Escola Municipal de Belles Arts, per a proporcionar als estudiants de l'Escola industrial els coneixements artistics que complentaven la seua formació.

Més endavant en 1973 es crearia una Escola d'Arts i Oficis, que més tard es transformaria en l'actual Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, un pretigiós centre oficial especialitzat en formar dissenyadors professionals. Encara que molta gent confundeix les dues escoles, no tenen res a vore. L'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi és un centre educatiu depenent de l'ajuntament, que no atorga cap títol oficial i té com a objectiu proporcionar formació artística bàsica.