Ruta Modernista d'Alcoi

Panorámica de la Calle San Lorenzo con algunas casas modernistas.

Ruta del modernisme

Els últims anys del segle XIX i primers del segle XX van deixar a Alcoi un variat catàleg de mostres arquitectòniques de l'estil modernista. Edificis que es van alçar al solc de l'anomenat stil ‘nouveau', senya de la burgesia industrial local, a la manera que també es va desenvolupar -encara que amb major força- a Catalunya.

Biblioteca del Círculo Industrial de Alcoy.

Pujant des de la plaça d'Espanya, pel carrer sant Nicolau, en els seus números 13 i 15 es troba l'anomenada Casa del Pavo, de la fatxada dels quals cal destacar els seus treballs de forja en miradors i balcons, així com el titot que remata les llindes de les seues portes.
A penes uns metres més amunt, en el número 19, està el Cercle Industrial, l'autèntic club social de la burgesia de fa un segle, de l'interior del qual sobreïx la Biblioteca i l'ampli Saló Rotonda.

El famoso Salón Rotonda con su cúpula de cristal.

Arribant a la plaça Ramón i Cajal i passant pel lateral del mercat de Sant Mateu es descendix fins a la central de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, antic Mont de Pietat d'Alcoi, també construït a principis del segle XX.

Foto de la construcción del Monte Piedad. 1910

Molt prop d'allí es troba el Conservatori de Música i Dansa "Juan Cantó", una altra mostra modernista que va ser en el seu dia vivenda i actualment complix amb l'esmentada funció docent i cultural. En el seu interior, es conserven nombrosos detalls d'este particular estil decoratiu.
A molt pocs metres es troba el palauet d'Albors, construït en l'últim quart del segle XIX.
L'edifici que va ser la central de Papereres Reunides S.A., empresa que en 1934 va aglutinar la majoria dels fabricants de paper de la ciutat, famosos pels seus llibrets de paper de fumar, que va arribar a tindre una plantilla de 800 dones que es dedicaven al seu manipulat. D'Alcoi han arribat a eixir més de 1.100 marques des de 1844. L'edifici és hui la seu de l'Institut Tecnològic Tèxtil -AITEX-.

Eixint pel carrer Bambú, ens trobem amb l'avinguda del País Valencià, on es troba el Centre Cultural, antany Banc d'Espanya. En esta mateixa avinguda, en els números 26 i 30 tornen a trobar-se algunes mostres inspirades en l'arquitectura modernista.
En direcció a la plaça d'Espanya, punt de partida del passeig, cal reparar també en la fatxada del número 5 del carrer Sant Llorenç i prolongar el camí fins a l'edifici modernista que es troba en els números 6 i 8 del carrer Gonzalo Barrachina, que va ser el parc de bombers de la ciutat a principis del segle XX.

Detalle del antiguo Parque de Bomberos en estilo Art Nouveau

***

Ruta del Modernismo

Los últimos años del siglo XIX y primeros del siglo XX dejaron en Alcoy un variado catálogo de muestras arquitectónicas del estilo modernista. Edificios que se levantaron a la estela del llamado stil nouveau, seña de la burguesía industrial local, al modo que también se desarrolló -aunque con mayor fuerza- en Cataluña.
Subiendo desde la plaza de España, por la calle san Nicolás, en sus números 13 y 15 se encuentra la llamada Casa del Pavo, de cuya fachada cabe destacar sus trabajos de forja en miradores y balcones, así como el pavo que remata los dinteles de sus puertas.
Apenas unos metros más arriba, en el número 19, está el Círculo Industrial, el auténtico club social de la burguesía de hace un siglo, de cuyo interior sobresale la Biblioteca y el amplio Salón Rotonda.

Llegando a la plaza Ramón y Cajal y pasando por el lateral del mercado de San Mateo se desciende hasta la central de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, antiguo Monte de Piedad de Alcoy, también construido a principios del siglo XX.

Muy cerca de allí se encuentra el Conservatorio de Música y Danza "Juan Cantó", otra muestra modernista que fue en su día vivienda y actualmente cumple con la citada función docente y cultural. En su interior, se conservan numerosos detalles de este particular estilo decorativo.
A muy pocos metros se encuentra el palacete de Albors, construido en el último cuarto del siglo XIX.

Detalle del Palacete Albors

El edificio que fue la central de Papeleras Reunidas S.A., empresa que en 1934 aglutinó la mayoría de los fabricantes de papel de la ciudad, famosos por sus libritos de papel de fumar, que llegó a tener una plantilla de 800 mujeres que se dedicaban a su manipulado. De Alcoy han llegado a salir más de 1.100 marcas desde 1844. El edificio es hoy la sede del Instituto Tecnológico Textil -AITEX-.
Saliendo por la calle Bambú, nos encontramos con la avenida del País Valencià, donde se encuentra el Centre Cultural, antaño Banco de España. En esta misma avenida, en los números 26 y 30 vuelven a encontrarse algunas muestras inspiradas en la arquitectura modernista.

En dirección a la plaza de España, punto de partida del paseo, hay que reparar también en la fachada del número 5 de la calle San Lorenzo y prolongar el camino hasta el edificio modernista que se encuentra en los números 6 y 8 de la calle Gonzalo Barrachina, que fue el parque de bomberos de la ciudad a principios del siglo XX.

Dibuixant i Dibuixant

Diferents formes de dibuixar.
Distintas formas de dibujar.

Bodegons al carbonet

Dibuixar bodegons al carbó és un exercici habitual per a perfeccionar les tècniques i habilitats necessaries per a la pintura figurativa.

Dibujar bodegones al carbón és un ejercicio habitual para perfeccionar las técnicas y habilidades necesarias para la pintura figurativa.

Llum, Luz, Light

La llum es fonamental per a qualsevol treball artístic. Molt sovint hem d'improvisar per a que una figura, o una composició tinga una correcta il·luminació.

La luz és fundamental para cualquier trabajo artístico. Muy a menudo hemos de improvisar para que una figura, o una composición tengan una correcta iluminación.

Meer und... en la premsa

El diari Ciutat d'Alcoi ha publicat un article sobre l'exposició Meer Und...

El diario Ciudad de Alcoy ha publicado un articulo sobre la exposición Meer Und...

Apertura Blog d'Expressió Plàstica

Avui estem d'enhorabona ja que finalment s'ha obert el blog perteneixent a la secció d'Expressió Plàstica de l'Escola Municipal de Belles Arts. Enhorabona a tots!

------------------------

Hoy estamos de enhorabuena ya que al fin se ha abierto el bolg perteneciente a la sección d'Expresión Plástica de la Escuela Municipal de Bellas Artes de Alcoy. Enhorabuena a todos!!

Peresejo en la TATE MODERN

A l'escola de Belles Arts es conserven escultures originals en escaiola de José Perez "Peresejo" un destacat escultor nascut a Barcelona a començ del segle XX. En 1904 va iniciar la seua carrera al obtindre una menció en honorifica l'exposició nacional de Belles Arts. A partir d'eixe moment i fins 1950 va continuar creant escultures sobres temes mitólgics, nus femenins, retrats. Una de les seues obres, el "Esclau" actualment es troba en la colecció de la Tate Modern, en Londres. L'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi conserva un dels estudis preparatoris que Peresejo va realitzar en escaiola a menor tamany del "Esclau".


En la escuela de Bellas Artes se conservan esculturas originales de José Perez, "Peresejo", un destacado escultor nacido en Barcelona a comienzos del siglo XX. En 1904 inició su carrera artística al obtener una mención honorífica en la exposición nacional de Bellas Artes. A partir de ese momento, hasta 1950, continuó creando esculturas sobre temas mitológicos, desnudos femeninos, retratos. Una de sus obras, el "Esclavo" actualmente se encuentra en la colección de la Tate Modern, en Londres. La Escuela Municipal de Bellas Artes de Alcoy conserva uno de los estudios preparatorios que Peresejo realizó en escayola a menor tamaño del "Esclavo"

Peresejo en la TATE

Dibuix: Moviment

Una vegada més s'enfrontem al difícil repte de dibuixar a una persona.

Otra vez mas nos enfrentamos al difícil reto de dibujar a una persona.

Treballs acabats

Altra escultura acabada. Ara únicament cal esperar a que el fang seque per complet.
Otra escultura acabada. Ahora unicamente hace falta esperar a que el barro seque por completo.

Reis Mags de l'Orient

Tres gravats al linoli de Maria Luisa Colomina per a les passades festes de Nadal.

Tres grabados al linoleo de Maria Luisa Colomina para las pasadas fiestas de Navidad.

Modelat

Fotografies dels primers treballs acabats del 2010. Un bon exemple de les posibilitats plàstiques del fang.

Fotografias de los primeros trabajos acabados del 2010. Un buen ejemplo de las posibilidades plásticas del barro.

meer und...* EXPOSICIÓN DE ARTE CONCEPTUAL DE LOS ARTISTAS FERNANDO IVORRA Y ANA CORTÉS.

EXPOSICIÓ MEER UND...* (16 Gener-16 Febrer 2010) CENTRE OVIDI MONLLOR







meer und...* és el fenomen d'emblanquinament en corals es caracteritza per la despigmentació de la colònia degut a la desestabilització de la relació simbiòtica entre els corals i zooxantelas...

meer und...* es el fenómeno de blanqueamiento en corales se caracteriza por la despigmentación de la colonia debido a la desestabilización de la relación simbiótica entre los corales y zooxantelas...

Tornada el dia 7 de gener

Després de les vacances de Nadal tornem de nou a reprendre els treballs que vam deixar inacabats, amb la curiositat de vore si les figures de fang estan en bones condicions


Después de las vacaciones de Navidad, volvemos de nuevo a retomar los trabajos que dejamos incabados , con la curiosidad de saber si las figuras de barro estan en buenas condiciones.

En el Diari "CIUDAD 2009 Periódico del año"

Imatge apareguda en el periódic-Imagen aparecida en el periódico

Pareix una bona notícia l'aparició en el periòdic conmemoratiu "El ciutat d'Alcoy 2009". Pareix que la nostra reivindicació "No volem ser un fòssil" ha quedat gravada amb insistència amb els succesos de l'any. Tant és així que ha aparegut en el suplement anual del periòdic el Cidad de Alcoy. Amb paraules com aquestes..."inclús l'Escola Municipal de Belles Arts, a la que també se l'ha atés enguany una reivindicació històrica....". Ens alegrem de quede constància d'això.

***

Parece una buena noticia nuestra aparición el el Periódico conmemorativo de todo el 2009. Parece que nuestra reinvindicación "No volem ser un fòssil" ha quedado grabada suficientemente para aparecer en el suplemento del periódico el Ciudad de Alcoy. Con palabras como..."incluso la Escola Municipal de Belles Arts, a la que también se la ha atendido este año una reivindicación histórica....". Nos alegramos de quede constancia de ello.

***

In the newspaper "El Ciudad de Alcoy 2009"

It seems good news we appeared on the newspaper commemorating all of 2009. It seems that our vindication "We will not be a fossil" is recorded enough to appear in the newspaper supplement the city of Alcoy. With words like ... "including the Municipal School of Fine Arts, which also has attended this year an historical claim ....". We welcome the record of this.

El Betlem de Tirisiti - Bethlehem Tirisiti

Tirisiti, titella de bareta protagonista del espectacle.

Vista general del Betlem de Tirisiti

Les representacions del Betlem de Tirisiti se celebren en la ciutat d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titelles, en format xicotet i temàtica amb elements populars i religiosos. Este substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de la mitat del segle XIX. El betlem, que reunix elements argumentals coneguts, afig també altres elements heterogenis on es reflectixen els costums locals o els fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot inclús reconéixer.

És evident que el Betlem té les arrels ben assentades en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència respecte a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anteriors, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de desembre. Respecte a la tècnica, cal destacar que els titelles són del tipus cridat "de peu i vareta". Això vol dir que els ninos, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari per dins d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a l'abric de les mirades del públic, imprimixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i arriben a dotar-les d'una notable agilitat.

Entre bambalines...

Precisament esta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interés al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges per mitjà de l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic. Com a consideració final, farem insistència en el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre xicotet espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i antic encara vius, d'este format, en l'Estat Espanyol. Estem davant d'uns elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens acosta a la societat d'antany i a les generacions que ens han precedit.

En el Tirisiti és representa la "festa alcoiana dels Moros i Cristians"

***

Las representaciones del Betlem de Tirisiti se celebran en la ciudad de Alcoy desde hace más de cien años y son herederas, quizás casi únicas, de una larga tradición mediterránea de teatros de títeres, en formato pequeño y temática con elementos populares y religiosos. Este sustrato tan particular cuaja en el marco de la industrializada sociedad alcoyana de la mitad del siglo XIX.
El belén, que reúne elementos argumentales conocidos, añade también otros elementos heterogéneos donde se reflejan las costumbres locales o los hechos singulares protagonizados por personajes tipificados u otros que el público puede incluso reconocer. Es evidente que el Belén tiene las raíces bien asentadas en la estima popular y, por ello, el nivel de exigencia respecto a su conservación y difusión, crecen cada nueva temporada. El público se cuenta por millares y la demanda siempre supera la oferta de las Navidades anteriores, obligando a anticipar las representaciones hasta los primeros días de diciembre.

Respecto a la técnica, cabe destacar que los títeres son del tipo llamado "de pie y varilla". Ello quiere decir que los muñecos, montados sobre varillas verticales, corren por el escenario por dentro de unas guías practicadas entre los diversos elementos escénicos. Los manipuladores, desde abajo y al abrigo de las miradas del público, imprimen los diversos movimientos longitudinales, transversales y oscilaciones de las figuras, y llegan a dotarlas de una notable agilidad. Precisamente esta manipulación característica, casi desaparecida a favor de otras como el hilo, el guante o el teatro negro, es uno de los factores que aportan mayor interés al belén, como lo es también la vocalización de los personajes mediante el uso de una lengüeta metálica, el significativo bilingüismo y el papel del narrador que estimula la participación del público.

Como consideración final, haremos hincapié en el gran valor histórico y antropológico del Betlem de Tirisiti de Alcoy. Quizás, junto con otro pequeño espectáculo de títeres de Cádiz, sea el acontecimiento más singular y antiguo aún vivos, de este formato, en el Estado Español. Estamos ante unos elementos singulares del bagaje cultural colectivo. En el caso del Tirisiti, podemos hablar de un trasplante vigoroso desde otra época que nos acerca a la sociedad de antaño y a las generaciones que nos han precedido.

***

Representations of Betlem in Tirisiti are held in the city of Alcoy more than one hundred years and they succeeded, perhaps almost unique, a Mediterranean tradition of puppet theaters, small format and subject to popular and religious elements. This particular substrate as curdled as part of the industrialized society alcoyana half of the nineteenth century. The crib, which brings together story elements known also added other heterogeneous elements which reflect local custom or unique events featuring established characters or others that the public can even recognize. It is clear that Bethlehem has well established roots in popular esteem, and therefore, the level of demand for its preservation and dissemination, grow every season. The public is counted by thousands and demand always exceeds supply before Christmas, forcing the representations anticipate until early December. As regards the technique, it is noteworthy that the puppets are of the type called "stand and rod. This means that the dolls are mounted on vertical rods, run around the stage for within practice guidelines among the various scenic elements. Manipulators, from below and protected from public view, print the various movements longitudinal and transverse oscillations of the figures, and come to provide them with a remarkable agility.

Just this handling characteristic, almost disappeared in favor of others like the thread, the glove or the black theater, is one of the most interesting factors contributing to Bethlehem, as is the vocalization of the characters by using a metal tab , bilingualism and the significant role of the narrator that encourages audience participation. As a final consideration, we emphasize the great historical and anthropological Tirisiti Betlem of Alcoy.

Perhaps, along with another little puppet show of Cadiz is the oldest and most unique event still alive, in this format, in the Spanish State. We face some unique elements of the collective cultural baggage. In the case of Tirisiti, we can speak of a vigorous transplant from another era that we approach the old society and the generations that preceded us.

Muntatge del Betlem de Tirisiti