Pintors Alcoians; Emilio Sala

Cada setmana el blog de l'Escola de Belles Arts d'Alcoi recordarà a un pintor alcoià, difonen d'aquesta manera el patrimoni artístic del nostre poble. Iniciem aquest recorregut amb un del pintors més coneguts, Emilio Sala.
Emilio Sala va nàixer a Alcoi en 1850 y va morir en 1910 a Madrid. La seva formació la va rebre a València, on va estudiar amb el seu cosí y tutor Plácido Francés, en l'Escola Superior de Belles Arts de San Carles. En 1871 va participar per primera vegada en l'Exposició Nacional de Belles Arts, on obtinguí la segona medalla. Set anys després assolí la primera medalla en aquest certamen. Va començar a donar-se a coneixer internacionalment a partir de 1884, darrere del seus viatges a Roma i a Paris. l'acadèmia de Roma el nomenà membre de mèrit, en Munich el van premiar amb la Creu de San Miquel i en Berlin amb la medalla d'or de l'exposició de 1891. En 1889 va rebre la seva segona medalla en l'Exposició Universal de París. A Espanya li concediren la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel La Catòlica.
Moltes de les seves obres es publicaren en la revista "Blanco y Negro" i va il·lustrar alguns dels "Episodios Nacionales de Benito Peréz Galdós". El modernisme va marcar els seus últims treballs, com la representació de "El Corral de la Pacheca" en el teló de boca del Teatre Romea de Murcia o de la decoració dels principals salons del Casino de Madrid, en els quals estava treballant quan morí el 14 d'abril de 1910. En 1906 publicà el asaig "La gramàtica del Color" que es va convertir en el manual de referència per als pintors de l'època. L'èxit d'aquesta publicació féu que l'Escola de Belles Arts de San Fernando creara la Càtedra "Teoría y Estética del color" que l'artista alcoià va desenvolupar fins a la seva mort.